Un dels jocs preferits de la meva infantesa era jugar a xapes; un joc que es caracteritzava pel fet que nosaltres mateixos ens fabricàvem les peces de joc a partir dels taps de cervesa i que, abans d’encetar una partida, n’acordàvem les normes. El president del govern espanyol, José M. Aznar, s’ha referit a la polèmica de les noves plaques de matrícula com a una simple qüestió xapes, i, per això mateix, no acabo d’entendre “el mando y ordeno” que el govern ha acabat aplicant. De fet, l’adequació de les plaques de matrícula espanyoles al model proposat per la Comissió Europea és una qüestió entorn la qual s’ha debatut i escrit molt. Això no obstant, el govern ha pensat que ja n’hi havia prou i ha aplicat el saberut principi de “a qui li piqui que rasqui”!

Però si Aznar diu que tot plegat és una qüestió de xapes, li aconsellaria que, de la mateixa manera que quan jo hi jugava, les normes de joc les decidíssim entre els implicats. De fet, la polèmica hauria estat menor si cadascú –cada comunitat autònoma en aquest cas– hagués disposat de la possibilitat de fer allò que estimés més oportú quan a la col•locació o no del seu identificatiu a les xapes. D’aquesta manera, si Aznar hagués estat conseqüent entre el què diu i el què fa, mai no s’hauria d’haver desencadenat cap guirigall per una qüestió de tan poca importància. Però ja sabem que la conseqüència i la coherència no és pas una de les virtuts que abelleixi a Aznar, menys encara quan parla català…! En la intimitat, és clar!

Publicat a El 9 Nou, el 28 de setembre de 2000