Que a Sabadell el servei de correus és un desastre, és una constatació que no admet discussió. Per això val la pena destacar el fet que, sortosament, en les organitzacions -també a Correus- encara hi ha persones que en ocasions fan més dels què els pertoca i que són la cara amable d’un servei que no va ni amb rodes. És el cas que un amic va fer la tramesa d’un paquet certificat a Cuba, el qual va arribar a la seva destinació obert i pràcticament buit. Quan ell en va tenir notícia, va anar a l’oficina de Correus per denunciar el fet i formular una reclamació. Era un dissabte al matí. La persona que el va atendre li va fer saber que els dissabtes eren inhàbils per fer reclamacions. A això, però, va afegir que no calia que es preocupés ni tampoc que tornés un altre dia. I lliurant-li un imprès li va demanar que l’omplís i que ella mateixa, dilluns al matí, el faria arribar allà on corresponia. El meu amic, certament astorat, va fer el què li demanaven i va sortir de l’oficina convençut d’haver perdut el temps. Una setmana més tard, rebia carta d’acusament de rebut de la reclamació. El meu amic va pensar que a Correus començaven a canviar les coses. L’endemà mateix, en rebre una carta des de La Corunya amb matasegells de feia més d’un mes, va descobrir que tot plegat havia estat un miratge. Això no obstant també es va convèncer que són les persones les que en moltes ocasions acaben humanitzant uns serveis que semblen no tenir ni solució ni tampoc sensibilitat envers aquells als quals han de servir.

Publicat a El 9 Nou, el 16 de novembre de 2000