El juny d’ara fa més de tres anys, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès posava en marxa una campanya cívica destinada a què els conductors s’adonessin del seu sovintejat incivisme quan es tractava d’estacionar els seus vehicles, encara que fos només per un moment. En aquella ocasió, els “policies” que van tenir cura de multar simbòlicament deixant notes en els parabrises dels cotxes mal estacionats, van ser persones jubilades voluntàries de la població. Ara, a Sabadell, l’Ajuntament ha decidit emprendre una campanya semblant, en aquest cas, però, amb la col•laboració de tots els ciutadans que hi vulguin prendre part. Solament caldrà fer-se amb els corresponents tres models de butlletes que s’editaran i col•locar-les, quan calgui i d’acord amb la infracció comesa, en els parabrises dels cotxes dels conductors incívics.

Res no es va saber del resultat final de la campanya feta a Sant Quirze del Vallès. Solament va transcendir que les persones jubilades no van parar de posar multes simbòliques. Però tot fa suposar que els comportaments no van canviar massa només malgrat les persones grans s’erigissin en denunciadors morals de mals hàbits en l’ús i en l’abús del cotxe privat. I és que les persones som una espècie capaç de transformar-se radicalment quan es troba al volant d’un automòbil o d’un ciclomotor. Mentre som vianants, els cotxes ens fan nosa i ens impedeixen caminar amb tranquil•litat i això ens posa de mal humor. Però quan som conductors, tendim a no pensar com a vianants i ens exaltem i perdem els estreps davant l’actitud negligent d’un altre conductor o d’un vianant o pel fet de no trobar l’espai que busquem per encabir el cotxe…

La campanya que ara endega l’Ajuntament de Sabadell ha de ser saludada com cal. Caldrà veure, però, si s’editaran butlletes suficients per fer front a la gran quantitat de conductors que vulneren les més elementals normes de respecte envers els seus conciutadans. Per mostra, un botó: si hom es passeja pel centre de la ciutat, no tardarà en adonar-se de la quantitat de vehicles que aparquen il•legalment sobre les voreres i dificulten el pas de vianants i de persones amb mobilitat reduïda. I això sense haver-nos de referir a la “normal” invasió automobilística de passos zebra, de zones de càrrega i descàrrega o de parades d’autobús. Comptat i debatut: massa cansats estem els vianants d’aguantar estoicament l’actitud prepotent de conductors incívics que, a més, quan algú s’atreveix a cridar-los l’atenció i fer-los notar el seu comportament anòmal es posen fets unes feres. Per això, no estaria malament advertir també als vianants que posin les multes simbòliques, que abans de fer-ho vigilin. No fos cas…

El problema del trànsit a les ciutats és una qüestió recurrent, capaç d’omplir pàgines de diaris i minuts de ràdio i de televisió. I ho continuarà sent fins que no es prenguin mesures dràstiques que “obliguin” a tenir consciència dels “danys” que el trànsit causa. D’aquesta manera, arribarà un dia en què, tal com s’està fent amb el tabac, els vehicles hagin de lluir obligatòriament damunt les seves carrosseries, una inscripció que més o menys resi així “les autoritats adverteixen que el cotxe mata”. O és que els vehicles a motor no són la causa d’un massa elevat nombre de víctimes mortals cada setmana? O és que el trànsit no provoca -per raó de contaminació però també d’estrès- danys importants a la salut, tant dels conductors com dels vianants que hem d’aguantar les seves “trastades”?

Publicat a El 9 Punt, el 2 d’octubre de 2003