Diu la dita popular que “a l’estiu tota cuca viu”. Si apliquem la dita a l’àmbit dels mitjans de comunicació podrem dir que és també a l’estiu quan tota “cuca viu”, quan la remor esdevé soroll i quan el rumor notícia de primera magnitud. I així, en arribar els tediosos i calorosos mesos estiuencs, ens és donat d’assistir al fàcil i acceptat espectacle de les inevitables i repetides serpents d’estiu en forma de “notícia”, de desmentits, de rèpliques i de contrarèpliques, les quals proporcionen matèria suficient per a omplenar temps de programes informatius i pàgines de diaris. Enguany –si ens atenem a tal com està el pati nacional i estatal– de ben segur que assistirem a una gens plaent –alarmant, potser?– exhibició de prepotent desplegament mediàtic en el qual les “notícies” de cada dia se superin a elles mateixes, en una escalada sense fi.

I és que quan el xafogós juliol es retira discretament i en l’horitzó apareix el calmat i descansat agost, l’activitat del país es redueix notablement. Han arribat les vacances. Tot queda atrapat en un endormiscament i becaina generals i generalitzades. Més encara l’activitat política i dels polítics que, al cap i a la fi, són les matèries primeres i les fonts de les quals s’alimenten i beuen la producció informativa dels mitjans de comunicació. Activitat política que, indefectiblement, quedarà reduïda a la mínima expressió com a conseqüència de què una bona part dels polítics es trobaran de vacances. En aquesta tessitura, els diaris i els programes informatius no els quedaria més remei que dismi­nuir, dràsticament, els seus temps i els seus espais destinats a la informació habitual i general. Però no és així. Prefereixen “buscar la notícia” allà on sigui i com sigui i, si s’escau, usant mitjans poc convencionals, èticament i deontològica parlant. Diuen que el mercat així ho exigeix (?).

Ens hem acostumat o, per a ésser més exactes i precisos, ens han acostumat a despertar-nos i a viure instal.lats en l’escàndol diari. En el protagonisme fàcil d’aquell o d’aquells que sempre són a punt de disparar, calculadament, contra qui sigui sense que ningú els demani o els exigeixi la més elemental prova de què el que diuen és radicalment cert. Ens hem acostumat, malgrat ens despla­gui, a acceptar com a normal i natural que calgui demostrar la innocència de l’acusat i no pas la veracitat del que hom acusa. El dret constitucional de la presumpció d’innocència es transforma, perversament, en presumpció de culpabilitat mentre no es demostri el contrari.

I és així, com en arribar els dies del descans estiuenc, podem ésser totsplegats víctimes indirectes de les picades de les “cuques” que hem –i han– anat alimentant al llarg dels inacaba­bles i freds mesos d’hivern i d’una sempre prometedora i engresca­dora primavera. I si fins ara ha estat senzill difondre l’escàndol per l’escàndol, que Déu ens agafi confessats en allò que pot succeir en les properes setmanes que seran buides de contingut noticiable rigorós però segur que no pas de “notícies” i d'”escànd­ols” interessats. Més quan algunes sentències judicials podrien crear jurisprudència en no penalitzar conductes informatives pel fet d’estimar que com que “la informació, per definició, és una manipulació dels fets que es volen exposar” no cal preocupar-se massa si s’ajusta o no a la veritat. Tot un repte i un nou enfoc pels manuals de periodisme i pels codis deontològics.

Diu la dita que “a l’estiu tota cuca viu”. Caldrà que estem preparats i que trobem l’antídot o antídots que permetin de protegir-nos de les espècies de “cuques” més perilloses per a la bona salut del sistema democràtic. Caldrà que trobem els antídots que facin possible que ens poguem prevenir de les “cuques” que, de cop i volta i en un procés accelerat de mutació en el qual avantposen els beneficis i les vanitats personals per damunt dels interessos col.lectius. Tant de present com de futur.

Publicat a Diari de Sabadell, el 27 de juliol de 1995