El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona de fa 150 anys, conegut popularment com el Pla Cerdà, va marcar un abans i un després per a la ciutat comtal i el seu entorn. I això perquè el Pla va servir per establir les bases que havien de permetre superar la concepció de ciutat emmurallada que fins llavors havia presidit el desenvolupament urbanístic barceloní, i liderar un nou concepte de ciutat a partir de motivar i implicar en un projecte comú als municipis de Sants, Les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí. El Pla Cerdà no va ser la conseqüència d’un procés fàcil. Va ser el resultat de la suma d’oportunitats, d’interessos i de factors d’entre els quals en sobresortien, d’una banda, la ment visionària d’Ildefons Cerdà d’anticipar-se a les necessitats futures dels ciutadans i ciutadanes, i de l’altra, l’empenta d’uns barcelonins que sota el crit d’“A baix les muralles!” intuïen que era l’hora d’apostar per una Barcelona diferent, més plural, més oberta a la gent i al país. Una Barcelona que tindria en la Diagonal l’eix d’encontre i de desenvolupament de la “nova” ciutat. 150 anys després del Pla que va capgirar conceptes no només urbanístics sinó que també socials, deu ser un bon moment per pensar i aprofundir en una nova dimensió de la “ciutat metropolitana” oberta, potenciadora de valors, il·lusionadora, que sense deixar de tenir a Barcelona com a centre vital sigui capaç d’apostar pel desenvolupament de totes les potencialitats que al seu entorn es donen. Potser és també l’hora d’enderrocar unes altres muralles, menys físiques que les que fa 150 anys condicionaven el creixement i desenvolupament de Barcelona, però que en ocasions se’ns mostren igual de limitadores. Potser és el moment d’entendre que tant pel seu potencial com pel seu futur, la nova “ciutat metropolitana” té en la B-30 la seva Diagonal que ha de contribuir al ressorgiment industrial del país.

Fa poc més d’una setmana es constituïa a l’emblemàtica seu del Laboratori de Llum del Sincrotró Alba, l’Associació Àmbit B-30 amb la voluntat de potenciar la recerca, la capacitat innovadora i tecnològica, el talent humà i productiu que constitueix el millor capital conjunt del qual disposen els 23 municipis de tres comarques (Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental) que tenen en comú la B-30. Una infraestructura viària entorn la qual es concentra una gran capacitat de formació de persones, de recerca, d’innovació, de desenvolupament, i de teixit productiu gràcies als centres de formació i de recerca vinculats a universitats, els parcs tecnològics, i a les prop de 30 mil empreses d’alta capacitat tecnològica i exportadora situades a banda i banda de la B-30, i que aporten el 25% de l’ocupació industrial catalana així com el 17% del producte interior brut de Catalunya. Just és reconèixer que en els orígens del procés que culminava amb la creació de l’Associació Àmbit B-30, hi va haver també la ment d’una persona visionària com ho va ser el que fou alcalde de Sabadell durant 20 anys, el malaguanyat Antoni Farrés. Ell estava convençut del potencial formatiu, tecnològic, empresarial i humà de la B-30, i per això va dedicar els darrers anys de la seva vida a motivar els agents de la zona (empreses, centres de recerca, universitats, administracions locals i autonòmica, organitzacions empresarials i sindicals) a treballar en l’objectiu comú de posicionar la Diagonal de la nova “ciutat metropolitana” com la zona industrial i tecnològica amb més futur del país pel seu potencial tecnològic i innovador, i per la seva situació estratègica amb possibilitats de convertir-se amb el pol de desenvolupament industrial més important del sud d’Europa.

Si el Pla Cerdà fa 150 anys va transformar i canviar mentalitats, ara és el torn de què l’Associació Àmbit B-30 faci el mateix a partir de desplegar el seu potencial per captar inversions i talent, i liderar el desenvolupament harmònic i sostenible d’una regió industrial que és estratègica per Catalunya com ho és la B-30.

Publicat a Diari de Sabadell, el 30 de maig de 2013.