Confesso haver fracassat en un dels objectius que m’havia proposat per vacances: desconnectar-me de les xarxes socials i de les tertúlies radiofòniques per limitar-me a la lectura dels diaris com a única font informativa usable. El cert és que vaig mantenir l’objectiu durant els primers quinze dies de sojorn amb un balanç altament satisfactori. D’una banda perquè podia llegir els diaris amb més calma que no pas durant la resta de l’any. De l’altra perquè vaig ‘descobrir’ que si em limitava a la lectura dels diaris (sense excloure’n a cap), hi perdia amb ‘immediatesa noticiable’ però hi guanyava amb equilibri emocional a l’estalviar-me haver-me d’empassar opinions de tertulians infalibles, rumors, rebots de piulades infumables i alliberar-me del soroll i hiperventilacions que les notícies falses produeixen a les xarxes. Va ser així com el meu estat anímic dels primers quinze dies de vacances va assolir un grau de placidesa que feia temps no sentia. Si a això hi afegeixo el plaer de les meves habituals caminades matineres gaudint de l’espectacle que la natura ens ofereix, comprendran l’estat de relaxació en el que el meu esperit vivia.

Resa la dita que no hi ha felicitat que cent anys duri. Aplicant-la al cas de la meva autoexclusió temporal de les xarxes socials i de les tertúlies radiofòniques, no hi ha felicitat que aguanti unes vacances senceres. I va passar allò que havia de passar. Llegint el diari vaig saber de la compareixença en una emissora de ràdio –la RAC1– de Josep Costa, vicepresident primer del Parlament de Catalunya. Era en una entrevista que es produïa just després del 17-A, circumstància que li conferia un punt d’interès especial que és el que em va subjugar. No l’hauria d’haver escoltat! I no només perquè fent-ho trencava la màgia d’unes vacances gairebé idíl·liques, sinó perquè les respostes a les preguntes que se li formularen sonaven a música desafinada si tenim en compte el seu rang polític i institucional. Tant va ser així que de la intervenció de Costa a RAC1 en vaig retenir un únic moment per a mi revelador del context en el que políticament ens movem, en l’espera d’esdeveniments post-estiuencs i amb un Parlament tancat fins l’octubre (quant a sessions plenàries i per tant de control a l’acció de govern), no fos cas que les desavinences entre els partits que donen suport al govern afloressin més del què toca i posessin en evidència allò que molts sabem: que el govern no té un projecte (nacional i social) de país acordat i que davant això prefereix l’aposta per la reacció contra l’Estat a l’acció legislativa. Les escasses lleis aprovades en l’actual legislatura i el seu caràcter en són bona prova.

Que quin va ser el moment? Doncs quan el vicepresident, al ser preguntat pels passos que es farien per complir amb el mandat que segons ell emanava de la ciutadania per avançar cap a la República, va respondre que això depenia de quina fos la reacció de l’Estat en cada moment per tractar d’evitar-ne la implantació. Fantàstic vaig pensar! Amb la resposta, Costa acceptava que ni des del govern ni des dels partits que li donen suport, es tenia clar per on anar per tal d’aconseguir els fins que legítimament des de l’independentisme es persegueixen. A més, amb la resposta hi anava implícit que el camí vers la ‘terra promesa’ comptava com a principals i qui sap si únics aliats amb la reacció a les accions que des de l’Estat s’anessin adoptant i amb l’emoció-mobilització de la gent (que calia mantenir ben alta) a l’albor de noves dates ‘històriques’ de les que el final de l’estiu i inicis de la tardor n’estem farcits, ja que a l’11-S en seguiran el 20-S, el 27-S i, després, l’1-O i el 3-O en l’espera –i aquesta és una de les ‘finestres d’oportunitat’ segons el president Quim Torra— dels judicis en els que es veuran les causes de les persones que avui continuen injustament preses o fugides del país; judicis que seran utilitzats com a exemple palmari de l’opressió que l’Estat exerceix contra Catalunya. Un argument –el de l’opressió–  que a hores d’ara continua essent fonamental pel corrent independentista, sobretot després que el govern de l’Estat s’hagi mostrat obert al diàleg i a la negociació.

Amb aquest panorama tanco definitivament el parèntesi estiuenc d’autoexclusió de les xarxes socials i de les tertúlies radiofòniques… Que la tardor em sigui i ens sigui propícia!

Una versió reduïda d’aquest article ha estat publicat a Diari de Sabadell, el 4 de setembre de 2018 sota el títol El ‘pla’ de Josep Costa