Hi ha expressions tòpiques i típiques que no només per això haurien de deixar d’usar-se. És més. Sóc de l’opinió que un dels costums que hem perdut és el de mantenir vives determinades formes, fórmules i maneres de fer i de dir que faciliten enormement la relació entre persones. Qui sap si la causa rau en les urgències enmig de les quals ens hem instal•lat, pendents sempre de la última. Un fet –el voler estar a la última– que en ocasions pot provocar que allò que tenim més proper se’ns acabi per fer més llunyà, i que malgrat ens sembli estar molt ben connectats amb el món, ens passi que en algun moment en envaeixi una certa sensació de soledat… Les noves tecnologies  –que per cert cada dia ho són menys de noves–, obren les portes a moltes possibilitats i encara a més oportunitats. Moltes més de les que podíem imaginar just quan va començar l’eclosió de les comunicacions a través de la xarxa, a través d’internet. Per descomptat són oportunitats que res no tenen a veure amb les que disposàvem quan érem una mica més joves que no pas ara som. Però com en tot en la vida, cal saber actuar amb mesura, situar-nos en el just punt, i sobretot, no voler matar tot el què és gras. No fos cas que el llegir ens fes perdre l’escriure! I de la mateixa manera que és impossible restar absolutament absents en relació al què passa a qualsevol indret del món, tampoc no cal que ens hem deixem portar pel neguit irrefrenable de voler sempre estar al dia, a la última.  I és que si ens ho mirem bé, del què es tracta és de viure i de fer tot el que sigui possible per gaudir de la vida… Una pràctica que també sovint oblidem…

Siguem benvinguts i benvingudes al món real d’una nova temporada de la nostra Coral i fem vots perquè ens ho puguem continuar passant tant bé o més que no ens ho hem passat fins ara…

Publicat al número 16 del butlletí informatiu de la Coral Cants al Vent, corresponent al mes d’octubre de 2011