Hi ha persones que pel sol fet d’haver encapçalat determinats projectes polítics i socials, o per haver estat protagonistes d’uns fets determinants, haurien d’estar “obligades” a deixar testimoni escrit i documental de les seves vivències i reflexions. Si més no, perquè aquestes persones són –i seran per sempre més– un referent d’obligada consulta quan es tracti de saber o de conèixer més en relació a un període, a uns esdeveniments, a unes circumstàncies… Clar que no sempre, per les raons que sigui, serà possible que aquestes persones que han liderat o que han estat protagonistes d’un moment determinant acabin llegant les seves vivències. Però quan un actor o una actora que atresora una trajectòria social, professional o política desapareix i no ens deixa el seu testimoni directa en forma de memòries, es corre el risc que el seu perfil, amb el pas del temps, es vagi desdibuixant lentament, i que finalment quedi dipositat mig empolsinat en les prestatgeries de la història. Una manera d’evitar-ho és que siguin altres persones coetànies les que deixin constància de com l’han vist, i que per la suma de punts de vista i d’opinions no sempre coincidents, s’acabi conformant –més que no pas definint– el seu perfil.

Ara fa una setmana, a la Fundació Bosch i Cardellach, es presentava un llibre coordinat per l’escriptor i periodista sabadellenc Manuel Foraster, que vol reconstruir el perfil d’un personatge singular, cabdal per entendre l’evolució de Sabadell durant les darreres dècades del segle passat: l’Antoni Farrés i Sabater. Un personatge que ens va deixar massa aviat i que segur que per això no ens va poder llegar –com molts hauríem volgut– les seves reflexions i experiències, les quals ens haurien permès apropar-nos una mica més a la seva dimensió personal, social, professional i política. Davant aquesta mancança, els Amics del Toni van creure oportú endegar un projecte que permetés recollir les opinions d’algunes de les persones que van conviure i/o treballar més estretament amb en Farrés. El resultat queda reflectit en aquest exercici coral de més d’una quarantena de persones que gira sota el títol d’Antoni Farrés i Sabater, tal com l’hem conegut.

No es tracta de fer una crítica del llibre. Tampoc de valorar-ne el resultat obtingut. Ho faran –ho estan fent–  les persones que llegeixen o llegiran l’obra i que amb els seus comentaris i aportacions han de contribuir a comprendre millor un període de la història de la ciutat i a definir el perfil de la persona que li va correspondre la responsabilitat de liderar-lo com a alcalde. A diferència, però, d’un llibre de memòries personals, Antoni Farrés i Sabater, tal com l’hem conegut, té el valor afegit de les diverses aportacions que des de d’òptiques ben variades fan les persones entrevistades més enllà de l’estricta referència al que fou el primer alcalde democràtic després del franquisme. Una d’aquestes aportacions a destacar és la de recuperar el nom de persones –malauradament també desaparegudes–, que des del lloc on es trobaven foren decisives en la trajectòria personal i política de l’Antoni Farrés i en la conformació de la ciutat. Persones que van treballar molt per aconseguir que Sabadell fos la ciutat que avui és, la ciutat en la qual tots i totes ens reconeixem, la ciutat de la que ens sentim legítimament orgullosos.

Antoni Farrés i Sabater, tal com l’hem conegut és una obra que agradarà a uns i no tant a uns altres. Que sorprendrà a molts. En cap cas, però, deixarà indiferent a ningú perquè –com adverteixen els Amics del Toni en les solapes— l’obra no es correspon amb “l’estil corrent de les semblances (…)” malgrat estar “convençuts que aquest seria el relat que el Toni ens hauria encarregat”.

Publicat a Diari de Sabadell, el 19 d’abril de 2012