“España va bien”. I si “España va bien”, els que ho asseguren deuen pensar, per una simple operació deductiva i des de la seva lògica, que Catalunya també va bé i que hi va el Vallès Occidental i les ciutats i poblacions que la comarca conformen… Però vist està que la percepció que des de la “meseta” es té sobre el país, no es correspon amb els fets. Perquè deixant a banda l’àmbit estrictament local, per allò de no ferir sensibilitats ni susceptibilitats de cap mena, haurem de convenir que com a mínim pel Vallès Occidental les coses no van  del tot bé. A la condició d’una comarca desvertebrada, pràcticament inexistent, caldrà afegir la visió no sempre coincident que del territori tenen els municipis que en formen part; també els dèficits infrastructurals que encara es pateixen. Les coses, però, no són millor si pugem un nivell i mirem Catalunya. Tampoc, en aquest cas, ens trobem instal·lats en l’excel·lència, ni pot dir-se que Catalunya vagi bé. En tot cas va. I en els temps que corren, amb això n’hi ha pràcticament prou i no cal queixar-se amb excés. Però quedi clar que pendent hi ha la resolució qüestions de cabdal importància (com, per exemple, les relacionades amb l’ordenació del territori i amb les infrastructures).

Comptat i debatut: si partim de la base que el Vallès Occidental no funciona massa bé i que a Catalunya li fan falta aires nous per acarar el futur, és evident que la visió que alguns tenen de com ens va tot plegat, pertany al terreny de les il·lusions i d’idíl·liques visions en temps d’eleccions. Que ningú no es deixi entabanar per les rebaixes…!

Publicat a El 9 Nou, el 20 de gener de 2000