Encara que costi creure, el cert és que la tardor fa dies que habita entre nosaltres. Confesso que jo mateix no n’he pres consciència fins avui quan passejant m’he adonat que començaven a col·locar les garlandes nadalenques i que les tradicionals parades de moniatos i de castanyes ocupaven els seus punts habituals de venda. Em temo, però, que si el temps atmosfèric es continua entossudint en comportar-se com fins ara, el negoci de les castanyes torrades i dels moniatos calents, presentarà un precari balanç econòmic a final de temporada. Imagineu-vos sinó l’efecte de veure com algú, amb mànegues de camisa i suant d’allò més, s’atreveix a adquirir aquests productes típicament tardorencs i, fins i tot, hivernencs. Es clar que si ho veig malament per al negoci dels castanyers i de les castanyeres, el panorama no em sembla pas gaire millor per a tots nosaltres, que aviat ens costarà molt de reconèixer l’estació de l’any per la qual transitem.

Deu ser hora potser, que comencem a prendre’ns seriosament l’advertiment dels científics en relació als gens beneficiosos efectes que es deriven del sobrecalentament al qual estem sotmetent el planeta. Haurem de començar a pensar que tot plegat no es tracta d’un mal rotllo o d’una mania d’uns quants amb ganes d’aixafar-nos la guitarra i de fer-nos la punyeta. Perquè agradi o no el cert és que, des de fa uns anys la metereologia ens ve jugant males passades. I tant aviat plou , i plou massa, com no plou, i per no ploure no cau ni una gota. Tant aviat fa sol, i en fa massa, com no en fa i per no fer-en no surt ni un moment el sol.

Publicat a El 9 Nou, el 23 d’octubre de 1997