Cap hipotètic i neutral observador no podria negar que, darrerament, més enllà de les seves fronteres, es parla més d’Andorra que no pas s’havia fet mai. Tant al nord com al sud dels Pirineus. Diversos i variats deuen ser els factors que estant ajudant a què això sigui així i que la presència d’Andorra en els mitjans de comunicació estrangers, no sigui una excepció. En el fet hi deuen tenir a veure des de factors tan prosaics com el recent enfrontament entre les seleccions nacionals de futbol de Brasil i d’Andorra. O el lloc en el qual tenen fixada la residència alguns dels esportistes catalans que han triomfat en la darrera edició del parisenc torneig de la Roland Garros. O el fet que el país dels Pirineus hagi obert, de bat a bat i sense complexes, les portes d’accés a la Gran Xarxa (Internet) per a tots els seus habitants i visitants, passant per l’esquer que, segons sembla, constitueixen encara els preus de molts productes per als visitants del Principat. També —ara però en un altre ordre de coses be diferent— es parla d’Andorra per la seva creixent i consolidada oferta d’oci i, per no fer inacabable la relació, per l’èxit de l’estratègia de projecció internacional d’Andorra, impulsada pel govern andorrà.

Sigui com sigui, el cert és que a fora, d’Andorra ara se’n parla més i a vegades, fins i tot a fi de bé. I és que ja es diu el què és important és que es parli d’un mateix…, encara que sigui per a dir-ne coses bones. Bo deu ser que l’efecte de notícies positives relacionades amb l’actualitat andorrana compensin, com a mínim, el mal regust de boca que deixen —o han deixat— fets i situacions que mai no s’haurien volgut veure associades amb el Principat. I quelcom d’això és el que està passant amb Andorra que sembla disposada a deixar enrera la imatge d’un país que semblava ancorat en el passat i, fins i tot, en algunes qüestions, démodé.

Oscar Wilde, el famós dramaturg i millor poeta irlandès traspassat a començaments de l’actual segle, escrivia en el prefaci de la seva obra The Picture of Dorian Grey (El retrat de Dorian Grey), que només hi havia una cosa pitjor al fet que es parlés d’un mateix: Que no se’n parlés. De la mateixa manera, doncs, la millor forma de trencar vells tòpics i deixar enrere models caducs, és apostant per a obrir-se cap l’exterior, donar-se a conèixer i facilitar que els ciutadans accedeixin a noves experiències i a noves formes d’entendre i interpretar les coses i de comunicar-se. D’aquesta manera, a més, possiblement, de millorar la imatge d’un país, s’aconsegueix també l’avenç de les col·lectivitats i, allò que ha de ser fonamental, el reforçament dels principis sobre els quals es basa la democràcia: el sistema de llibertats.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 10 de juny de 1998