Richard Rogers, un dels urbanistes més sobresortints de les darreres dècades, acaba de declarar que “els cotxes són antiecològics i antisocials” quan es tracta d’avançar cap a unes ciutats més humanes. Va dir-ho durant la conferència inaugural del congrés de la Federació Internacional d’Habitatge i Urbanisme (IFHP), clausurat ahir a Barcelona i que ha comptat amb la participació de prop d’un miler d’urbanistes arribats d’una cinquantena de països.

No cal donar massa voltes a les paraules de Rogers per acabar donant-li la raó. Al cap i a la fi les ciutats són víctimes d’una falsa concepció d’allò que el progrés pressuposa. Les ciutats seran humanes quan esdevinguin espais de relació on els ciutadans puguin moure’s sense dificultats –a peu, en bicicleta o en transport públic–, gaudint dels molts avantatges que viure en ella comporta. Rogers mateix assegurava, també en el seu discurs de diumenge, que “si la ciutat s’omple d’animals blindats d’acer de quatre rodes, no ens ha d’estranyar que les persones optin per abandonar-la” i si les persones l’abandonen, les ciutats acabaran per morir.

No és gens fàcil avançar pel camí de la humanització de les ciutats que Rogers proposa. En tot cas, qualsevol mesura que tendeixi a alliberar espais sotmesos a la dictadura dels vehicles motoritzats d’ús privat en benefici dels ciutadans, hauria de ser ben rebuda. Clar que per l’adopció d’aquesta mena de mesures, cal establir prioritats i complicitats que, ara com ara, s’endevinen excessivament llunyanes.

Publicat a El 9 Nou, el 13 de setembre de 2001