En les societats occidentals modernes, l’assoliment d’una qualitat de vida millor constitueix un dels desafiaments més sobresortints. Tot plegat perquè el concepte qualitat de vida inclou subconceptes ben diversos d’un ventall ben ampli que abasta des d’aspectes assistencials fins la protecció del medi ambient. Molt sovint, però, deixant-nos portar per les qüestions d’abast aparentment superior, ens oblidem de les petites coses de cada dia que també tenen incidència en la nostra qualitat de vida. És el cas de la contaminació acústica, la qual atempta contra la nostra salut diàriament, pràcticament, sense adonar-nos-en. Això no obstant, la contaminació acústica –els nivells de soroll excessius– és un dels aspectes que més incidència tenen damunt la salut dels ciutadans, especialment dels que ens movem en espais urbans, i que, alhora, provoca alteracions en el comportament psíquic de conseqüències econòmiques i socials gens menyspreables.

No és estrany, doncs, la preocupació que autoritats i administracions comencen a tenir per tal de reduir els nivells sonors que ens veiem obligats a suportar. D’aquesta manera, diverses ciutats europees han decidit endegar la seva lluita contra aquesta plaga moderna. Amsterdam, a Holanda, va adoptar fa temps algunes mesures i ara és París qui s’ha decidit iniciar la seva batalla contra el soroll. El foment del transport públic i dels sistemes alternatius no contaminants de transport (bicicletes, patins, patinet..) comencen a prendre entitat en aquestes ciutats mentre s’adopten altres mesures complementàries per controlar el lliure trànsit de cotxes i de motos pels carrers i per les avingudes de les grans ciutats. Els parisencs, però, encara han anat una mica més enllà i l’administració local s’ha decidit a subvencionar també els habitatges que aposten per la col•locació de vidres dobles en les seves finestres i obertures.

Tot això està molt bé. Però la mesura millor possible per lluitar contra la contaminació acústica continua essent l’educació i el foment dels valors cívics. Només del respecte de cadascú envers els altres se’n poden derivar resultats contundents tant en aquesta com en moltes d’altres qüestions. El civisme continua essent la gran assignatura pendent d’aprovació del progrés. També la solució a molts dels mals socials que afecten la qualitat de vida i de convivència ciutadana.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 19 de gener de 2001