Tres aniversaris rodons coincideixen en el temps aquest mes de juny. Tres aniversaris que no necessàriament tenen massa a veure l’un amb l’altre, encara que el record de cadascun d’ells ens trasllada a dies i fets pretèrits, absolutament transcendents per la història del nostre país. Com possiblement haurà descobert el lector, m’estic referint, per ordre cronològic d’antiguitat, al 50è aniversari de la sortida del primer Seat 600 de la cadena de muntatge de la Zona Franca, el 27 de juny de 1957; al 30è aniversari de les primeres eleccions generals democràtiques després del franquisme, el 15 de juny de 1977; i, finalment, al 20è aniversari de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de l’avinguda Meridiana de Barcelona, el 19 de juny de 1987.

Amb l’aparició del popular 600 Espanya entrava en el món de la industrialització. Eren temps de precarietats i d’una societat empobrida que vivia i patia els efectes d’una traumàtica guerra civil i d’una dictadura que ens mantenia aïllats de la resta d’Europa i del món. L’aliança amb la Fiat italiana va fer possible que es pogués posar en funcionament la indústria que havia muntat el govern espanyol de l’època per construir cotxes a la Zona Franca de Barcelona. La Sociedad Española de Automóviles de Turismo (SEAT) obria les portes i començava la fabricació d’un vehicle utilitari per al mercat espanyol. Però de la factoria Seat de la Zona Franca –presentada com a una indústria model pel règim del general Franco–, no n’havien de sortir només vehicles. La factoria havia de ser també l’embrió del ressorgiment del moviment i de les lluites obreres. Sense Seat no es podria explicar el moviment obrer opositor al franquisme a Catalunya i a Espanya, de la mateixa manera que sense la sabadellenca Sociedad Anómima Marcet –la fàbrica de Cal Marcet– tampoc no es podria explicar els començaments del moviment obrer a la nostra ciutat durant el franquisme.

Vint anys més tard que el primer 600 comencés a rodar, la ciutadania havia de viure l’esclat de la democràcia. El dictador feia vint mesos que havia mort i amb ell el seu règim dictatorial. El govern d’Adolfo Suárez que va governar la transició política, convocava eleccions legislatives de les que n’havien de sortir les diputades i els diputats, les senadores i els senadors que havien d’elaborar la Constitució Espanyola del 1978. La sabadellenca M. Dolors Calvet i Puig va ser una de les diputades elegides aquell històric 15 de juny de 1977 i a ella li va correspondre l’honor i la responsabilitat de treballar en la Comissió encarregada d’elaborar el text de la nostra carta magna que fou aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978.

El contrapunt tràgic a aquestes dues efemèrides, havia d’arribar deu anys més tard de les primeres eleccions democràtiques. Eren les 4 de la tarda del 19 de juny de 1987. La banda terrorista ETA col•locava i feia esclatar un cotxe-bomba en el pàrquing de l’Hipercor de l’avinguda Meridiana de Barcelona. El balanç: 21 víctimes mortals i més de quaranta ferits de diversa gravetat. Era l’atemptat més greu causat per ETA i el que més víctimes va fer i que, a més de sacsejar els fonaments del centre comercial, removia sentiments en la societat catalana. De ben segur que l’atemptat d’Hipercor va marcar un abans i un després en la història de la banda terrorista i de la seva insensatesa.

Aquests aniversaris coincideixen, d’altra banda, amb el primer aniversari de l’aprovació del nou Estatut de Catalunya. Per tot plegat haurem de convenir que ens ha estat donat viure un mes de juny prenyat de records i emocions que ens traslladen a moments crucials de la nostra història i que ens han de fer reflexionar entorn el valor que comporta viure en llibertat i en democràcia; una llibertat i una democràcia per les quals hem de continuar treballant i lluitant cada dia.

Publicat a Diari de Sabadell, el 21 de juny de 2007