Les històriques picabaralles entre sabadellencs i terrassencs o entre terrassencs i sabadellencs, formen part del passat i avui és difícil que els efectes d’aquella vella rivalitat arribin massa més lluny d’unes esparses anècdotes i del que cal considerar normal en qualsevol relació de veïnatge. Això no obstant però, darrerament estem assistint a una renovada versió de la vella rivalitat que enfrontava ambdues ciutats; una versió que té més d’estímul que no pas de res més i que, al cap i a la fi, acaba afavorint els ciutadans. Així, si fa uns anys va ser Sabadell qui inaugurava el Parc Catalunya amb el seu corresponent llac, ara és Terrassa qui es prepara per fer el mateix amb i en el Parc de Vallparadís. I si Terrassa anava per davant amb el pla de remodelació del centre de la ciutat, ara és Sabadell qui s’ha arremangat i posat mans a la feina. I si Terrassa va saber captar inversions i inversors per al Parc del Vallès, ara és Sabadell qui acaba d’aconseguir la complicitat de destacades empreses del món de la comunicació, la qual cosa haurà de permetre posar fil a l’agulla en el Centre d’Estudis i Serveis de Tecnologies d’Informació i Comunicació Avançades a l’Eix Macià.

A la vista dels resultats, caldrà concloure que d’aquesta nova modalitat de competitivitat i de competència, Terrassa i Sabadell en surten enfortides. I entre el què fa l’una i el que fa l’altra, s’acaben atorgant mútuament valors afegits amb nous serveis i noves iniciatives; uns serveis i unes iniciatives que, segurament, no haurien estat possibles sense la proximitat que existeix entre ambdues ciutats veïnes.

Publicat a El 9 Nou, el 25 de febrer de 1999