La complexa situació política que es viu a Espanya hauria de moure a la reflexió el conjunt de la societat –amb els partits polítics al capdavant–, entorn els valors de la democràcia. Certament la democràcia és un sistema polític imperfecte. Qui, però, és prefecte? En qualsevol cas, la democràcia és, sens dubte de cap mena, el menys imperfecte dels sistemes polítics que coneixem. Paradoxalment, tanmateix, la imperfecció de la democràcia rau en l’aplicació del model en el qual es fonamenta. És a dir de l’aplicació del principi de distribució equitativa del poder per part dels ciutadans i que es concreta en l’axioma una dona-un home (per usar un llenguatge políticament correcte), un vot. Però com que és impossible –per qüestions òbvies– l’aplicació exacte del principi fonamental d’exercici equitatiu del poder per part de tots i cadascun dels ciutadans, la delegació d’aquestes funcions en els partits polítics mitjançant els processos electorals periòdics, n’ha estat la solució.

Fins aquí res d’especial, ans el contrari. El problema sorgeix, en tot cas, quan els partits esdevenen màquines d’exercir i repartir poder i cauen en la temptació d’atendre les seves pròpies prioritats oblidant-se de què no són res sense la força que els delega la societat. Quan els partits no tenen suficientment en compte els interessos de la societat a la qual es deuen, es fa palesa la contradicció entre la democràcia com a exercici del poder per part dels ciutadans, i la democràcia com a exercici del poder per expressa delegació dels ciutadans però sense comptar amb els interessos dels electors.

Davant aquest estat de coses, per la bona salut de la democràcia, es fa necessari cercar noves fórmules que ajudin els partits polítics a recuperar la seva raó de ser com a organitzacions vives i dinàmiques al servei de la democràcia i de la ciutadania. Per això s’imposa que els partits polítics facin l’esforç constant d’obrir-se a la societat i busquin –o potser inventin– la participació dels ciutadans. I això no és fàcil. És cert. Però ens hi va, a tots plegats, el poder mantenir l’interès dels ciutadans pels afers públics, la qual cosa vol dir mantenir viu l’interès dels ciutadans envers la defensa dels valors fonamentals de la llibertat i de la democràcia.

En d’altres paraules, cal recuperar la il·lusió dels ciutadans per la política. En especial pel que fa als sectors més joves de la població que sembla –només ho sembla– que passen de la política, per tal de trencar la imatge creixent del desprestigi creixent dels polítics que s’està visquent, per exemple, aquest moment a Espanya.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, l’1 de desembre de 1997