A Catalunya ha esclatat una nova polèmica de les que, periòdicament i sense solució de continuïtat, salten a la palestra, animen el cotarro i mantenen el caliu. En aquesta ocasió l’objecte de la discrepància són els Pirineus i la campanya que el govern espanyol vol posar  en marxa sota l’eslògan de Pirineos españoles. Una campanya que vol atreure ciutadans dels països centrals de la Unió Europea caps als Pirineus i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

La intenció de promocionar els Pirineus, amb l’afegitó d’espanyols, no ha agradat massa als hotelers i empresaris turístics d’algunes comarques catalanes que no han tardat en posar el crit al cel. Entenen que no es poden promocionar els Pirineus sense tenir en compte que la serralada no és patrimoni exclusiu de ningú pel fet que els seus cims s’aixequen en territoris que, administrativament, pertanyen a tres estats. Per això, els que discrepen de la campanya que es prepara, s’han afanyat a suggerir l’eslògan Pirineus, muntanyes d’Europa que consideren més obert i més fonètic que no pas el proposat per la Direcció General del Turisme espanyol.

Tot plegat fa que, de bell nou, es posi sobre la taula la recurrent qüestió de la creació de la marca Pirineus com a reclam turístic, d’oci i de qualitat de productes artesanals. De la mateixa manera que en el continent americà es promocionen les muntanyes Rocoses sense afegir-hi si es tracta de les de la província canadenca de la British Columbia o de les dels estats de Washington, Oregon i Califòrnia als EUA i com es fa també, en moltes promocions, amb els Alps en el seu conjunt. Perquè, comptat i debatut, el què és principal és aconseguir, mitjançant les campanyes turístiques, que l’hipotètic visitant se senti atret pels Pirineus, conegui la varietat de la seva oferta i l’acabi elegint com a punt de destinació. I, en aquest procés, la suma és sempre més útil i eficaç que no pas la dispersió.

La Comunitat de Treball dels Pirineus, que agrupa a aquelles comunitats que s’estenen al nord i el sud de la serralada i el Principat d’Andorra i que ha estat reunida fa poc a Tolosa de Llenguadoc, té encara moltes assignatures pendents. La de la creació de la marca Pirineus com a un distintiu de qualitat n’és una d’elles. Els Pirineus constitueixen per ells mateixos, una àrea europea amb personalitat pròpia. Promocionar-los amb l’esforç conjunt de les regions i dels estats dels quals administrativament i políticament depenen, seria donar un pas decisiu en favor del seu desenvolupament integral.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 23 de febrer de 1998