No fa massa escrivia aquí mateix sobre la meva percepció de baixa autoestima que les sabadellenques i els sabadellencs tenim en quant a les nostres potencialitats com a ciutat. En gran part, jo atribuïa aquesta baixa autoestima ciutadana al desconeixement que tenim del nostre patrimoni ciutadà, entès tant des d’un punt de vista físic com psíquic. O allò que és el mateix, al desconeixement que tenim del patrimoni que és la resultant de la nostra manera de ser i de fer que, com deia aquell, no és ni millor ni pitjor sinó que simplement és diferent.
Em va sorprendre positivament que a partir d’aquella meva reflexió sobre la baixa autoestima sabadellenca, diverses persones se’m van adreçar per fer-me arribar les seves opinions, la qual cosa va contribuir a matisar la meva reflexió inicial. En qualsevol cas, de seguida vaig adonar-me que els meus interlocutors i jo coincidíem en quant a la diagnosi de les causes que es trobaven en l’origen del nostre desconeixement de les potencialitats col·lectives que atresorem; causes que fonamentalment rauen en l’actitud personal i grupal que no és massa propicia a valorar a allò que de bo tenim. És així com després d’escoltar als meus interlocutors i d’intercanviar punts de vista amb ells sobre les iniciatives que a Sabadell existeixen per millorar el coneixement de la ciutat, vaig concloure que hi havia encara un altre factor que contribuïa a no trobar la manera més idònia de superar aquesta assignatura de coneixement de la ciutat: la nostra incapacitat de coordinar, per sumar, iniciatives i esforços que persegueixen fins semblants. Una actitud que justificaria plenament la dita popular que resa que “A Sabadell, cadascú va per ell”.
La setmana passada s’encetava el programa municipal “Viu la primavera”. Ho feia amb diverses activitats que prenent com a excusa l’estació de l’any per la qual transitem, i que per allò de l’explosió de la natura és la més espectacular. L’objectiu del programa és oferir als sabadellencs i a les sabadellenques l’oportunitat de conèixer vessants i àmbits que ens passen desapercebuts a partir de propostes absolutament recomanables que poden portar-se a terme durant el bon temps, quan els dies són llargs i la invitació a la passejada pren tot el seu sentit. D’entre les propostes que “Viu la primavera” formula en sobresurten dues: d’una banda la promoció que el programa fa dels nostres parcs i jardins com a punts de trobada, i de descoberta de les espècies florals i arbòries que els poblen. De l’altra, els tres itineraris que han estat pensats per poder-los fer a peu o en bicicleta, i a partir dels quals adonar-nos de l’existència de racons i aspectes singulars de la nostra geografia urbana que degut a les presses de cada dia, possiblement no han merescut cap mena d’atenció per part nostra.
No hi ha d’haver dubte de que el programa municipal “Viu la primavera” contribueix a la descoberta de la ciutat, i qui sap si també podria o hauria de ser l’embrió d’un programa ciutadà més ambiciós per ser desenvolupat al llarg de l’any coincidint amb cadascuna de les quatre estacions climatològiques. Un programa, però, que hauria de tenir en compte les iniciatives que en relació a la descoberta de la ciutat urbana i dels rodals, promouen entitats i altres col·lectius. I és que allò que sovint ens fa falta per potenciar els valors patrimonials dels quals disposem –i d’aquesta manera augmentar la nostra autoestima col·lectiva– és, simplement, que ens proposem unir esforços. És només qüestió de voluntats, si més no per poder acabar desmentint que “A Sabadell cadascú va per ell”.
Està bé que des de l’Ajuntament s’animi al ciutadà a descobrir la ciutat, actuació que n’hi hauria d’haver prou amb la iniciativa de les entitats cíviques, dels mateixos ciutadans. El que passa és que, malgrat tot, quan una administració pública pren la iniciativa de tutelar la promoció del que hauria de ser evident, l’apreciació dels valors urbanístics i paisatgiístics, malpenso que ho fa per posar una pantalla davant d’altres deficiències que són responsabilitat de la mateixa administració.
Sí que és bo i relaxant gaudir de la primavera, ni que sigui dins d’una plaça pública. Però quan sec en un banc o a una terrassa d’un bar i em peta a l’orella el motor d’un autobús o d’un camió fumejant gasos, o una moto que trenca la barrera del so o un cotxe que… o una serra elèctrica a la façana de l’edifici adjacent, o un ‘taladro’ d’una obra pública interminable, que, a més, m’ha aixecat una tanca immensa que em priva de la vista del florit “arbre de l’amor” de l’altre cantó de la plaça… la veritat, penso que o l’Ajuntament es posa les piles per gestionar el dia a dia del ciutadà, sigui primavera o gris hivern, o que reparteixi folletons a dojo del programa “Viu la primavera” amb un planell adjunt on indiqui quina és la plaça pública on jo realment puc seure en pau per observar l’esclat de la maravellosa primavera i recarregui les piles.
Potser aconsegueixo valorar la ciutat i no haig d’escapar, si puc, ben lluny per refer-me.