Carme Valero a la Pista coberta d’Atletisme de Sabadell. Fotografia: Diari Sport

Carme Valero ha mort. Mala notícia per encetar l’any. Fa força temps –el 6 de setembre de 1994, en el desaparegut El 9Nou del Vallès–, en la secció ‘Llums i ombres’ vaig escriure que la Carme era “Força i il·lusió. Abnegació i lluita. Grandesa i modèstia. Agilitat i bellesa. Seny i rauxa. Durant anys ella ha estat la millor –i gairebé única– referència per les atletes i per l’afecció catalanes i espanyoles. I això no és pas una fotesa… Dues excel·lents i preuades distincions mundials en sengles curses de cross, avalen una part del que la Carme és i ha estat per a l’atletisme, malgrat que la sort li fos esquiva en una cursa definitiva en la qual perseguia la conquesta del guardó olímpic en els Jocs celebrats el 1976 en la francòfona Montreal.” La mateixa sort que li ha estat esquiva ara i que l’ha volgut per a ella sola massa aviat. Descansa en pau Carme, al costat de qui havia estat el teu gran mentor, el també inoblidable atleta olímpic sabadellenc Josep Molins.

L’atletisme sabadellenc i amb ell la ciutat sencera està altra volta de dol i no t’oblidarà mai.

(Podeu llegir íntegre el retrat que sobre la Carme vaig escriure a El 9Nou clicant aquí mateix).