playa-strenc-mallorca.jpg

En el darrer butlletí vaig amenaçar-vos amb què tornaria a escriure en aquestes pàgines tant nostres i entranyables. Certament no em pensava llavors que ho faria tant aviat. Però, com sempre dic i més vegades escric, les coses són com són i no pas com voldríem que fossin. I heus aquí que torno a estar entre vosaltres. Ara a través d’aquest nou escrit. I el primer que voldria fer és desitjar-vos i desitjar-nos unes bones festes de Nadal i, i si això fos possible, un any 2009 no tan difícil i costerut com el que els pronòstics ens anuncien. Es clar que nosaltres –els de la Coral– tenim un avantatge: que amb això de les cantades, les dificultats sempre se’ns fan més suportables, si més no per fer certa aquella dita tant catalana que resa que “qui canta els seus mals espanta”. D’aquesta manera, doncs, serà qüestió d’anar cantant més encara, i entre cantada i cantada, entre assaig i assaig, ens passaran els dies, les setmanes i els mesos fins que arribi aquell dia en què l’horitzó se’ns dibuixarà novament amb un cel més esplendorós i radiant que no pas l’actual.

Si m’ho permeteu, però, i com a contrapunt a aquestes paraules i desitjos que acabo d’escriure, el fet que nosaltres travessem ara per dificultats no hauria de tenir massa més importància que la que estrictament té. Més quan no ens cal anar massa lluny de casa nostra –només a uns ben pocs centenars de quilòmetres de distància–, per adonar-nos de l’existència de persones que ni tant sols tenen l’oportunitat de preocupar-se per una situació de crisi. Tot plegat perquè aquestes persones viuen –o per ser més exactes, malviuen— en una situació de permanent crisi arran, fonamentalment, de l’oblit en què els tenim des del món més ric en el qual nosaltres, malgrat tot, ens trobem instal•lats. Des de l’oblit, també, en què els tenen els seus governants mateixos, als quals només els preocupa mantenir-se en el poder i no perdre els privilegis dels que ells i els seus gaudeixen en detriment, òbviament, de la resta dels seus conciutadans.

Com que el món ja mai més no tornarà com fins ara ha estat, hora és que comencem a exigir l’aplicació de mesures que concretin les moltes i sovintejades promeses de cooperació, col•laboració que des dels nostres governs occidentals s’han formulat per assistir als països menys desenvolupats. Sens dubte que aquest seria el millor desig del Nadal i de l’any que és a punt de començar que molts voldríem veure fet realitat.

Que passem unes bones festes!

Publicat al Butlletí informatiu de la Coral Cants al Vent, corresponent al Nadal del 2008