La setmana passada, a través dels resultats del Baròmetre d’Opinió Pública del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, coneixíem els índexs d’audiència que s’atribueixen a Ràdio Sabadell amb uns 20.000 oïdors. Es tracta, pràcticament, de la mateixa audiència que el Baròmetre atorga a emissores d’un abast territorial molt superior a l’emissora local, tals com Ràdio 4 i icat.fm. A alguns l’audiència atribuïda a Ràdio Sabadell els pot semblar minsa. A d’altres suficient. I encara, a uns altres, molt positiva. Com sempre passa en aquests casos, els uns, els altres i els de més enllà, poden acabar per tenir una part de raó en les seves respectives anàlisis. Ja sabem que res no és ni blanc ni és negre del tot. Sigui com sigui, tenint en compte l’alta oferta radiofònica que arriba a la nostra ciutat i els nivells d’audiència que en cada cas i per cada proposta es donen, haurem de concloure que les dades del Baròmetre d’Opinió Pública del mes de novembre no són gens menyspreables i que, en qualsevol cas, poden ser  interpretades com un just reconeixement a la tasca que venen desenvolupant les persones que amb professionalitat, il•lusió i tenacitat la fan possible dia rere dia.

Escrit això m’afanyaré a destacar que sóc dels que no estic content d’aquests resultats i que de Ràdio Sabadell n’espero molt més. Pel bé de la ciutadania i de la ciutat sencera. Però perquè aquest meu desig sigui possible calen recursos, fonamentalment econòmics, dels quals, ara com ara, l’emissora no disposa. D’aquesta manera, Ràdio Sabadell, com ja ho va ser la seva antecessora Ràdio Sabadell EAJ-20, es veu abocada a ser escola de formació de professionals de la ràdio que en l’emissora disposen de l’oportunitat de començar a practicar l’ofici que han après a les aules universitàries. No ens ha d’estranyar, doncs, que alguns professionals, una vegada han assolit l’aprenentatge, se’ls obrin portes i oportunitats per integrar-se en equips d’altres emissores de fora ciutat. I és que des d’altres emissores i contextos es valora positivament haver “passat” per Ràdio Sabadell; una prova més de la qualitat i del prestigi que l’emissora té. Permeteu-me que a això afegeixi que el fet que els professionals que passen per Ràdio Sabadell estiguin més o menys temps en l’emissora no ha de ser necessàriament dolent. I això perquè és motiu d’orgull que persones que han passat pels estudis de Ràdio Sabadell gaudeixin d’oportunitats més enllà de les ones locals, tal com en el seu dia les varen tenir Júlia Otero, Sergi Mas i Xavi Andreu, d’entre molts d’altres que podríem citar, els quals professionalment parlant es van iniciar en les instal•lacions de la desapareguda Ràdio Sabadell del carrer de Convent.

Davant aquesta realitat, Ràdio Sabadell només pot ser competitiva gràcies al seu treball constant, la seva il•lusió, i la seva imaginació posades al servei de la ciutadania, de la ciutat, de les seves institucions. Al cap i a la fi aquesta és la missió i la vocació d’una ràdio pública local. No obstant això, aquesta voluntat de servei mai no ha d’estar renyida amb una oferta radiofònica atraient. És des d’aquesta òptica que a voltes ens sorprèn que des de posicions de l’oposició municipal es formulin determinades objeccions i/o peticions que, deixant a banda altres possibles consideracions, no correspon a l’equip professional de Ràdio Sabadell el donar-hi resposta. Les emissores municipals disposen d’òrgans de govern que les controlen. En el cas de Ràdio Sabadell que a més del Consell d’Administració disposa d’un Consell Consultiu. Un i altra han de ser garants de la tasca que l’emissora desenvolupa. De de la seva professionalitat i dels seus resultats. Unes vint mil persones, ara com ara, avalen l’oferta radiofònica que des de l’emissora local es fa. Cal tenir-ho present i cal treballar per augmentar aquesta audiència amb una oferta cada vegada més professional, amena, variada i estructurada de manera conseqüent amb el què és l’eslògan que presideix l’emissora local resa de “fem ciutat”.

Publicat a Diari de Sabadell, l’11 de novembre de 2008