Es veu que això de la rivalitat entre Sabadell i Terrassa o entre Terrassa i Sabadell, és un començar i mai no acabar. Qualsevol excusa és bona a l’hora d’establir comparacions entre situacions semblants en ambdues ciutats. En ocasions són els terrassencs els que se situen per davant dels sabadellencs i, en d’altres, són aquests darrers els que se situen en primer lloc. Quelcom d’això deu passar pel què fa als resultats obtinguts a través d’un estudi sobre la qualitat i potabilitat de les aigües que brollen de les fonts públiques naturals sabadellenques. Tant bon punt es feren públics s’establí la comparació amb la qualitat que presentaven les aigües de les fonts públiques naturals terrasenques.

De la comparació, sense que serveixi de precedent, en sortien més ben parades les aigües de les fonts sabadellenques que, en general, resultaven ser de més bona qualitat o potabilitat que no pas les terrassenques. Almenys això és el què asseguraven els experts després de fer les corresponents anàlisis. Deien ells que del conjunt de fonts públiques del terme municipal de Sabadell, en un 61% brollaven aigües aptes per al consum de les persones. Mentre que a Terrassa, solament un 39% de les fonts eren potables.

-Home, això de les xifres sempre queda bé per a justificar-se de qualsevol cosa!, em fa notar un lector. I afegeix:

-… No seria millor que les xifres servissin per alguna cosa més…? Per exemple, en el cas dels sabadellencs, per a resoldre el problema que afecta a un 39% de les seves fonts. I per als terrassencs per tal que la qualitat de les aigües sigui, com a mínim, com les del 39% del seu terme municipal que ja són potables.

-… Doncs, té raó!

Publicat a El 9 Nou, el 21 d’agost de 1997