Ja està. Les vacances ja han acabat o n’estem consumint els darrers dies i hores. Dilluns, pràcticament tot tornarà a la rutina de sempre i amb la rutina retornarem, entre altres, a les trifulgues polítiques de cada dia. Unes trifulgues que gràcies a Clinton i a la Lewinsky, o als GAL, o als incendis que han acabat amb més 30 mil hectàrees del patrimoni forestal, s’han mantingut excepcionalment vives aquest estiu.

A partir d’ara i fins que les eleccions autonòmiques i municipals no se celebrin el primer semestre del proper any, l’actualitat política en les pàgines dels diaris i els temps informatius de ràdios i televisions, se centrarà en els rumors i en allò que passi en relació a les propostes i als candidats que s’hauran de sotmetre a la voluntat sobirana dels ciutadans.

A Sabadell, arran la retirada de l’Antoni Farrés, el soroll promet ser considerable i cal estar preparats. De fet des que es féu pública l’enquesta del PP abans de les vacances, des dels tires i arronses de CiU, des de les trifulgues de socialistes i d’iniciativa i ad lateres esforçats, cadascú pel seu cantó, en poder confegir unes llistes que mereixin la confiança dels ciutadans, el soroll és ja considerable. Temps hi haurà, però, d’anar-ho comentant.  De moment, per anar fent boca, ens podem conformar en observar moviments, declaracions i anades i vingudes d’aquells que, explícitament o implícita, aspiren a ocupar escó municipal en la propera legislatura municipal. En especial d’aquells que aspiren a ocupar el primer escó de la casa de la vila.

Publicat a El 9 Nou, el 27 d’agost de 1998