“Cal que el Govern de Madrid deixi de posar paranys i plantegi avenços palpables i immediats” i “cal que Jonqueres convidi a Salvador Illa a fer una crida conjunta a la societat civil catalana a participar en aquest recorregut [d’exigències a Madrid]. Perquè només s’abastarà la solució si el poble es fa seva aquesta empresa a manera de conquesta democràtica”. Ho acaba d’escriure Joan Tardà avui a El Periódico i com moltes vegades em passa quan el llegeixo, he de confessar que estic força d’acord amb les seves paraules perquè al meu entendre comporten l’exigència d’un diàleg intern a Catalunya que ara com ara no es dona. No es pot oblidar que, en vots, qui va guanyar les darreres eleccions a Catalunya va ser el PSC. Sense un diàleg franc i obert amb aquesta formació política a Catalunya –i aquí discrepo de l’opinió de Joan Tardà–, la taula de diàleg entre Governs, tot i ser molt important, està un xic handicapada. La unitat d’acció és sempre determinant quan estracta d’aconseguir avenços. Ho deixava també ben clar Alex Salmond en la seva intervenció a la UCE.