Un comentarista d’un rotatiu d’àmplia circulació escrivia, just vint-i-quatre hores abans de finalitzar la campanya electoral, en relació amb un anònim ciutadà –Jerónimo de cognom–, el qual li havia assegurat que les enquestes pre-electorals publicades es trobaven immerses en un gran i greu error. El tal Jerónimo assegurava, segons el comentarista, que els resultats electorals serien molt ajustats i que, com a molt, dos serien els punts de percentatge que separarien els vots socialistes dels populars.

Les urnes tingueren cura de donar la raó al tal Jerónimo, el qual, per tot cientificisme en la seva predicció, deia comptar amb el seu nas que mai no l’havia enganyat. En Jerónimo assegurava que ja havia encertat els resultats de les anteriors eleccions generals. Imagino a Jerónimo sortint al carrer i dirigint l’apèndix nasal cap a l’infinit. Poc després, tan bon punt processades les olors ambientals, pronosticar els resultats electorals.

Els mitjans de comunicació i els partits polítics haurien de prendre nota de les habilitats del ciutadà Jerónimo. I acudir a ell per a conèixer l’estat de l’opinió pública. Aconseguirien amb això estalviar uns quants calerons, la qual cosa sempre va bé, i evitarien errar en les prediccions.

També, a la vista de les enquestes i dels sondejos israelites a peu d’urna, les empreses demoscòpiques convindria que reciclessin la seva comesa i la dels seus experts per a dedicar-se a la localització dels “Jerónimos” que hi deu haver al llarg i ample del país. Hi sortiríem guanyant i, de passada, evitaríem algun que altre disgust i intervencions fora de to… A despit que també s’abortarien a temps no poques il·lusions i esperances…

Publicat a El 9 Nou, l’11 de març de 1996