Hauríem de remuntar-nos alguns anys enrere per a trobar un moment polític en el qual hi hagués tanta coincidència com la que ara es dóna entre la classe política espanyola. I és que si hi ha quelcom en què tothom hi està d’acord és que cal assegurar la governabilitat del país i evitar la temptació d’una possible i hipotètica convocatòria de noves eleccions.

Aquest corrent d’opinió es fa palès arreu i en les anàlisis polítiques del moment. Després de la tempesta es vol la calma i poder fer front als problemes ajornats. Sens dubte serà el PP, i segurament, José M. Aznar qui presidirà el futur govern de l’Estat. Allò que ningú no sap és de quin suport gaudirà el nou govern a nivell parlamentari.

Agrada als analistes d’establir comparacions. Potser per això hi ha qui ha buscat paral·lelismes entre el clima d’una certa coincidència política que ara vivim amb el que va presidir la transició política de fa vint anys. Llavors els partits apostaven per no complicar massa les coses i facilitar la governabilitat del país. Es ben evident que les circumstàncies actuals són radicalment diferents de les d’aleshores. Això no obstant podríem convenir que l’aire que ara es respira en la política –i que els ciutadans agraeixen–, hi ha quelcom que ens recorda aquella transició.

Vistes així les coses, ai las!, encara haurem de reconèixer a José M. Aznar el fet d’haver estat profeta a la seva terra. Fem memòria sinó del títol del llibre-ideari que va escriure i publicar el 1992: “La segunda transición”… Es clar que les idees per les quals apostava el líder popular, res no tenien a veure amb “la transició” per la qual ara es veu obligat a transitar…

Publicat a El 9 Nou, el 18 de març de 1996