Fa ja uns quants anys que gràcies a la gentilesa de la Comissió de Festes, gaudeixo de l’oportunitat de dir la meva en aquest Diari tant especial i entranyable per nosaltres com ho és el de la Creu Alta. I escric especial perquè aquest és un Diari peculiar que presenta la singularitat que apareix una sol dia a l’any, coincidint sempre amb la nostra Festa Major. D’aquí que en preparar-me per escriure les ratlles que la Comissió de Festes espera de mi, m’he decidit a fer l’exercici de repassar les meves col•laboracions d’anys anteriors i, a través d’elles, m’he adonat dels molts canvis que s’han produït en el barri des que algú va tenir la feliç idea d’editar el programa de la Festa Major sota el format de Diari. Un format que, d’alguna manera, contribueix a que, de mica en mica i a través de les col•laboracions que recull, es vagi escrivint una part de la nostra història com a col•lectivitat. No endebades, les diverses edicions del Diari s’han fet ressò d’elements per a la història i dels sentiments que nien en una col•lectivitat com la creualtenca que amb l’arribada de la democràcia, va haver d’esperar encara molt de temps per a sentir-se escoltada per la resta de la ciutat.

Precisament, una de les meves primeres peces que vaig publicar al Diari, feia referència als molts “problemes” i, d’entrada pocs beneficis, que la urbanització de l’Eix Macià ens reportava al barri. Això passava a finals de la dècada dels anys 80. ¿Qui recorda ara, passats més de 25 anys, l’existència d’aquella pudorosa Riereta, autèntic clavegueram a cel obert que recollia les aigües brutes de la part nord de la ciutat? ¿Qui recorda els “problemes” que els nous edificis de l’Eix Macià van comportar-nos quant a la recepció del senyal de televisió i de major pressió urbanística? ¿Qui recorda la insistència en reclamar escola, poliesportiu, centre cívic i biblioteca pel barri sense que no se’ns fes massa cas? I és que avui tenim ja la sort de disposar d’Escola en el vell Vapor Borràs, de Centre Cívic a Ca’n Balsach, de biblioteca als safarejos, d’un centre cultural a l’Estruch, allà on havien estat les naus de l’antiga fàbrica d’Ezequiel Estruch i Cia.

I podríem continuar en un  mai no acabar. La transformació del barri ha estat més que evident i res no sembla recordar ja aquella Creu Alta de fa tres o quatre dècades, amb dèficits preocupants, com si el nostre barri hagués de pagar el peatge de la seva història passada, d’haver format part de Sant Pere d’Egara quan des del nostre barri es feia contraban i els sabadellencs podien venir a comprar productes sense haver de satisfer taxes municipals…

Així, gràcies a les reivindicacions encapçalades per l’Associació de Veïns i a la pressió feta sobre l’Ajuntament, la Creu Alta és avui un barri que presenta una bona salut i una qualitat de serveis que res no té a envejar als de la resta de la ciutat. Un barri, a més, amb un futur obert i engrescador si ens atenem, sense anar més lluny, a dos projectes que han de ser decisius pel nostre barri. El primer, la construcció de la Ciutat de la Música en els terrenys que queden lliures d’edificació a l’Eix Macià davant d’El Corte Inglés. Es tracta d’un projecte de ciutat ambiciós que acollirà en un mateix espai no només un auditori modern i eficient, sinó que també altres equipaments i instal•lacions vinculades amb la música, tals com un renovat Conservatori de Música preparat per impartir cursos internacionals de cant i atreure estudiantat d’arreu del món. El segon dels projectes als quals m’estic referint, serà la construcció d’una estació de tren a tocar l’Eix Macià dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i que portarà el nom del nostre barri; una instal•lació que ens comunicarà molt millor amb el cap i casal de Catalunya i, també, amb el nord de la ciutat i, més endavant, amb Castellar del Vallès.

És així com la Creu Alta, el nostre barri, s’està dibuixant com un nou centre neuràlgic de la ciutat i a despit d’això, podem assegurar que el nostre barri continua essent encara un barri que, malgrat aquests canvis, manté encara el seu ambient acollidor i d’una certa tranquil•litat, com és ben fàcil de comprovar si recorrem els seus tortuosos i estrets carrers que conformen el nucli antic del barri; un nucli que ha quedat preservat de la nova trama urbana que s’ha anat desplegant al seu entorn i de la que l’Eix Macià, el Passeig de Pi i Margall i la Gran Via en són bons exponents. Fem vots perquè aquesta bona salut que presenta ara el barri no es perdi i contribueixi a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. També cal fer vots perquè els creualtencs i creualtenques no perdem l’esperit que sempre hem exhibit i reclamat. No endebades, el nostre és un barri en què la cultura, la música i l’esport han tingut una rellevància especial, gràcies a les entitats que ha acollit i les que encara acull i de les que el Centre Parroquial de la Creu Alta n’és un exemple sortosament ben viu encara. Ara disposem de l’Estruch i ben aviat de la Ciutat de la Música.

Però tots aquests canvis urbanístics i culturals als quals estem assistint, tenen el rerefons dels canvis generacionals. Així, alguns recordaran encara, establiments com Cal Sachs (avui hotel Urpí) i els vells i desapareguts Cervantes i Espanyol; establiments que actuaven com a centres neuràlgics del barri i que acollien i recollien no poques manifestacions de trobada i relació entre els grups amb inquietuds culturals i esportives de cada època. De fet era davant aquests establiments on es desenvolupaven no poques manifestacions ciclistes i també els actes centrals de la Festa Major durant les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat. Avui, només el renovat Urpí i l’històric Casinet, són record viu d’aquells temps i d’aquell barri. És sens dubte un signe dels temps en què cal renovar-nos si volem disposar de futur. És també signe de què els anys no passen endebades i que han de ser les generacions joves les que han de recollir el relleu dels seus avantpassats i continuar apostant pel progrés. I, possiblement, aquest és un dels dèficits més preocupants que avui presenta el nostre barri: la manca d’implicació dels seus habitants en la vida quotidiana de la Creu Alta. És per això que si l’any passat acabava la meva col•laboració posant l’accent en què la Creu Alta començava, finalment, a ser un barri plenament normalitzat, avui em vegi en la precisió d’acabar fent una crida als creualtencs i a les creualtenques a treballar per continuar essent allò que com a barri sempre hem estat i encara som; a continuar treballant en benefici de les persones que convivim en un mateix espai de relació del qual la nostra Festa Major, n’és un dels seus exponents més privilegiats. Si les generacions més joves no s’impliquen en aquesta nostra realitat i en aquesta nostra història, el barri podria començar a fer un camí sense retorn; el camí que mena a la uniformitat i a la pèrdua de la personalitat forjada al llarg dels segles. I ja se sap que, com molt bé resava el poeta, qui perd els orígens per la identitat…

Bona Festa Major a tothom!

Publicat a Diari de la Creu Alta, en ocasió de la Festa Major del barri (9-12 de maig de 2008) que va haver de ser suspesa per les previsions de pluja que sortosament, atesa la sequera que patíem, es varen cumplir.