images3.jpg

Un dels fenòmens socials més singulars dels nostres dies és sens dubte l’elevat número de persones que viuen la seva etapa de jubilació; una jubilació a la qual, en general, aquestes persones hi han arribat en unes excel•lents condicions, tant físiques com de salut  i amb unes bones capacitats i habilitats que han adquirit al llarg de la seva vida personal i professional i que, per això mateix, reclamen poder continuar manifestant-les i potenciant-les. D’aquí que ha de continuar essent motiu d’atenció preferent l’activació de polítiques socials encaminades a presentar i potenciar la jubilació com una etapa més de la vida en què desenvolupar activitats i evitar d’aquesta manera que la jubilació sigui percebuda per la persona que hi arriba, com un període de la vida mancat de la possibilitat de nous incentius i interessos personals. I és evident que la jubilació avui ja no és això. Tot plegat perquè a les persones jubilades se’ls obren cada vegada més nous horitzons i oportunitats de divers ordre i de voluntariat que poden desenvolupar perfectament al llarg d’aquest període de la vida en què han assolit el merescut descans laboral. En paraules de l’expresident del Parlament de Catalunya Joan Rigol, “quan hom es jubila té l’ocasió irrepetible de poder retornar a la societat allò que la societat li ha donat”. I el cert és que tampoc la societat es pot permetre el luxe de renunciar al potencial que les persones grans són capaces de desplegar. Molt al contrari, l’ha de potenciar i fer créixer en benefici de les mateixes persones jubilades que d’aquesta manera es continuen sentint útils i de la societat que ha de saber treure profit de la seva experiència.  

De fet, en els darrers anys, des dels ajuntaments, des de les diputacions i des del govern de la Generalitat es venen desplegant aquest tipus de polítiques socials. Així, resultat d’aquestes actuacions, només a la nostra ciutat, més d’un miler de persones grans prenen part en les activitats de les Aules de Gent Gran; unes Aules que en el conjunt de Catalunya acullen ja a prop de 20 mil persones que, setmanalment i durant el curs, participen en els cursos que s’organitzen i en les activitats culturals que d’aquests cursos se’n deriven. Enguany, les Aules de la Gent Gran han complert els seus 25 anys d’existència amb un èxit creixent.

Però si aquestes activitats que s’emmarquen en una programació més o menys estable ja són altament útils i contribueixen a millorar la qualitat de vida a les persones que hi participen, es continua fent necessari innovar i buscar noves fórmules que ajudin a mantenir actives les persones grans que ja han culminat la seva etapa de vida laboral. Es tracta, en definitiva, de proporcionar bones raons a les persones grans perquè es mantinguin actives i continuïn desenvolupant les seves habilitats i capacitats. I és precisament des d’aquest punt de vista que pagarà la pena seguir de prop l’experiència que s’acaba d’estrenar a Sabadell amb la posada en marxa del projecte El Mercat que és una instal•lació pensada per tal que la gent gran pugui ser protagonista de les seves pròpies propostes. El nom que s’ha donat a la instal•lació té un motiu doble: d’una banda recordar que allí hi havia abans el Mercat de Sant Joan encarregat de proveir als habitants de la zona. De l’altra, fer evident que l’espai actual d’El Mercat té les mateixes funcions del vell equipament: és a dir proveir de propostes a les persones que s’hi acostin que, al seu torn poden ser proveïdors d’altres propostes que a uns altres els poden interessar. Només cal esperar que l’èxit acompanyi aquesta iniciativa municipal i que a través d’El Mercat, siguin moltes les persones grans que trobin allò que busquen o aportin allò que ells tenen i poden oferir a altres. En continuarem parlant…

Publicat a Diari de Sabadell, el 2 de maig de 2008