Hi ha pífies que clamen al cel. No és qüestió de mirar-se el melic i cal reconèixer que a El 9 Punt l’hem vessada. I és que ahir mateix, a l’editorial, es saludaven els deu anys del Cine Club Sabadell alhora que es valorava la tasca que l’entitat desenvolupa a favor del cinema de qualitat. Però la història és una altre i en la tradició cinematogràfica que Sabadell atresora, alguna responsabilitat hi té l’existència d’una entitat fundada el març del 1957, amb el nom de Cine Club Sabadell. En d’altres paraules, el Cine Club Sabadell és tan veterà -o tant jove- com ho és l’acord que sis països europeus van signar a Roma i que va obrir les portes a la vertebració de l’Unió Europea de la qual en formem part.

Per a més inri, el Cine Club Sabadell -de manera especial des la seva refundació el 1964-, és i ha estat punt de trobada cultural entre les persones interessades pel cinema de qualitat. Fins i tot, durant la dictadura, l’entitat va exercir d’opositora al règim programant cicles revolucionaris per l’època, primer a l’auditori de la Caixa de Sabadell i, després, al desaparegut Cineart Alcázar. En reconeixement de la seva tasca, el 1967, el Cine Club Sabadell va ser distingit amb el Premi Sant Jordi de cinematografia. I encara cal ressaltar que l’entitat va ser determinant a l’hora que Sabadell acollís una seu de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya al cinema Imperial; un somni que, dissortadament, va tenir una curta durada (1981-1993).

Per cert, això i més pot llegir-se a internet. L’adreça és http://sbd.net/cineclubsabadell.

Publicat a El 9 Punt, el 21 de febrer de 2002