Uns badocs, amb inconfusible aparença de turistes, contemplaven com un grup de persones dipositaven pomells de flors davant una palmera que creix en el sabadellenc Parc de Catalunya. Els turistes posaven cara de no entendre res del què allí s’esdevenia. I encara menys quan acabada l’ofrena, els reunits entonaren un himne i després se’n anaren. Els forasters encara esperaren uns minuts, dispararen les seves màquines fotogràfiques, s’intercanviaren algunes paraules i consultaren les seves guies, possiblement a la recerca de més informació. Finalment també varen marxar. L’escena és de fa just una setmana ‑Diada Nacional de Catalunya‑, en el Parc de Catalunya, prop del lloc en el qual algun dia, diuen, s’aixecarà el monument que ha de fer memòria als sabadellencs dels fets ocorreguts l’11 de setembre de 1714.

Els turistes no sabien que l’ofrena floral a la palmera comptava amb una “tradició” de dos anys i que partits polítics i entitats sabadellenques ‑no tots ni totes‑, arrel de la Festa Nacional de Catalunya, dipositaven les seves ofrenes florals en el punt en el qual s’haurà d’aixecar el monument. Al pas que anem, però, podria succeir que el monument no es bastís mai i que, entre ofrena i ofrena, s’acabés consolidant la “tradició” de dipositar flors a la palmera del Parc de Catalunya. Qui sap si d’aquí un centenar d’anys algú podria preguntar‑se pels orígens de la “tradicional ofrena floral a la palmera” de l’11 de setembre. Els mitjans de comunicació faran llavors càbales entorn els orígens de la tradició, mentre que l’ajuntament patrocinarà unes excavacions a la recerca de possibles indicis que permetessin documentar‑la. Mentre, en unes guinguetes, es vendran “souvenirs” ‑el negoci és el negoci‑ en relació a l’ancestral tradició de l’ofrena floral a la palmera…

Publicat a El 9 Nou, el 18 de setembre de 1997