Des dels inicis de l’Orquestra Simfònica del Vallès, farà prop de tres lustres, la formació musical ha anat assolint un alt grau de qualitat sota les batutes, primer, dels directors Argudo i Mora. Des, però, que Brotons passà a dirigir la Simfònica, la formació ha guanyat també en maduresa i en excel•lència i és habitual escoltar-la en la interpretació de peces complexes i difícils. La Simfònica sembla trobar-se ara en plena vena d’encerts, disposada a fer front a qualsevol repte interpretatiu. Prova de la qualitat assolida per la formació sabadellenca, la van poder copsar els assistents al concert de fa quinze dies a La Faràndula, amb una reeixida interpretació d’obres de Txaikovski i de Xostakòvitx, les quals presentaven dificultats evidents. Les de Txaikovski (El trencanous i El llac dels cignes) per la seva indubtable popularitat; la de Xostakòvitx (Simfonia núm. 1), per la seva espectacularitat simfònica i orquestral i dificultat interpretativa.

El proper divendres 24 de març, l’Orquestra Simfònica del Vallès tindrà una nova oportunitat de demostrar el seu estat de gràcia amb la interpretació de la sempre interessant i no gensmenys espectacular Novena Simfonia de L. Van Beethoven, que en aquesta ocasió, serà interpretada sota la batuta de Pierre Cao i amb la col•laboració de l’Orquestra Nacional d’Andorra i de l’Orfeó Català.

Llàstima que la majoria de nits de concert, l’aforament del Teatre Municipal La Faràndula no s’acabi d’omplir del tot, la qual cosa no es troba en sintonia amb moment pel qual transita l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Publicat a El 9 Nou, el 24 de febrer de 2000