Hi ha noms que malgrat el seu significat no concorden amb la realitat. I, contràriament, n’hi ha que li fan justícia. Es el cas de Sort. Com se sap, aquesta petita població de 1.500 habitants, s’ha vist visitada darrerament i repetida, per la deessa Fortuna, la qual deu trobar-se com a casa en aquell bell indret del Pallars Sobirà.

Sort és la població amb més sort de Catalunya i de la resta d’Espanya. I si l’any 1994 s’encetà per als habitants d’aquesta vila amb una pluja de milions, no els va pas pitjor el 1996. Així, als milions repartits la vigília de Reis d’enguany, cal sumar-hi els de la Loteria d’ara fa una setmana, més els d’una travessa d’ara en fa dues, més…

Diuen que la sort, com les desgràcies, mai no arriba sola. I el propietari de l’administració de loteria de Sort, Xavier Gabriel –que, per a més “inri” té cognom d’arcàngel (així qualsevol!)– no en té prou amb el floreixent negoci de venda de loteria i ha decidit de patentar l’amulet que té penjat en un racó de la seva botigueta. Pretén comercialitzar la bruixa-amulet i vendre-la. “Cal sembrar per al futur. Cal ser previsor!”, deu pensar l’home.

Sort és la cara, i el nord, de la moneda. La creu, i el sud –sempre el sud–, és a la Ribera d’Ebre on els veïns de Flix han gaudit d’una sort certa. Fins fa una setmana. Quan van estar a punt de què la sort els abandonés sobtadament. Com el desodorant. La fortuna en forma de nocturnitat i de fred es va aliar amb ells. Sinó els flixencs haurien pagat un alt peatge per la fuga de clor d’una indústria de la zona. Tot un avís per a un país en el qual sovint queden massa coses a l’atzar.

N’hi ha que neixen amb estrella!… I d’altres estrellats!

Publicat a El 9 Nou, el 29 de gener de 1996