Acaba de començar l’any enmig dels desitjos de pau i de prosperitat que ens formulem cada dotze mesos. Això no obstant, l’imminent canvi de segle i de mil·lenni, incorpora a l’haver de l’any 1999 un fet diferencial i molts reptes a superar. Vivim instal·lats en una societat en la qual la informació és en la base mateixa dels canvis econòmics, socials i polítics als quals estem assistint. Tothom parla de globalització sense que ningú no acabi d’entendre de què va la cosa. Ens trobem davant una situació semblant a la que van viure els obrers dels segle XVII amb la revolució industrial, en què el vapor va ser motor de transformacions d’una societat que havia estat bàsicament rural. Als que van viure aquells dies tampoc no els era possible adonar-se de les conseqüències que la màquina de vapor introduiria tant en les seves vides com en les relacions econòmiques, socials i polítiques. La gran diferència entre ells i nosaltres, rau en el fet que mentre la revolució industrial va afectar inicialment el Regne Unit i, lentament, es va estendre al llarg i ample d’Europa, la revolució tecnològica que estem vivint és d’efectes immediats sobre els ciutadans del globus.

Però més enllà d’aquestes consideracions, per als ciutadans de la Unió Europea (UE) —també per als andorrans— s’opera enguany un canvi transcendental. L’Euro ja és moneda de referència per a onze dels quinze països de la UE i els seus efectes es deixaran sentir de forma immediata sobre el sistema econòmic i, per extensió, sobre el sistema polític i social. I és que no escapa a ningú que l’estrena de l’Euro comporta l’inici del camí sense retorn cap a la transformació de les estructures polítiques de la UE.

Des de la signatura del Tractat de Roma l’any 1957 fins avui, els estats que s’han anat adherint al projecte d’un espai comú, han renunciat a parcel·les de poder tradicionals en qualsevol Estat. És el cas del control sobre les fronteres, arran la seva desaparició i amb l’establiment de la lliure circulació de mercaderies i de ciutadans; de la renúncia a les polítiques estatals en matèria de defensa externa i, amb l’Euro, de la renúncia a una moneda pròpia. El pas següent serà, inevitablement, el d’una major interrelació política entre els estats membres.

S’ha obert una nova etapa en la vida de la UE enmig d’una dinàmica de grans canvis tecnològics. Cal procurar però que la consolidació de la UE es faci pensant també amb els països més desafavorits pel fet que només així es podrà garantir el vertader progrés i l’extensió i consolidació dels valors de la democràcia i de la llibertat, fonamentals per a fer possible un món més solidari i just.

Publicat a El periòdic d’Andorra, el 7 de gener de 1999