Déu n’hi do l’any que ens espera, electoralment parlant! Perquè l’any que som és, sens dubte, un any d’eleccions. Així, en plural perquè, malparafrasejant l’eslògan de la COM Ràdio, som singulars! I és que al llarg de l’any vigília del traspàs de segle i de mil·lenni, els ciutadans serem cridats a les urnes en dues ocasions: l’una per elegir els regidors municipals i els europarlamentaris i, l’altra, per elegir els diputats que ens han de representar al Parlaments de Catalunya. Això contant que les coses no s’emboliquin, el PP perdi els favors de CiU, i encara siguem cridats a votar una tercera vegada per elegir els diputats i els senadors a les Corts estatals.

Diuen, però, que no hi ha cap mal que per a bé no vingui. Per això, davant tanta  campanya electoral, no cal que ningú es posi nerviós ni perdi la calma. Perquè els excessos d’avui garanteixen la calma de demà. I si durant l’any que som es fan totes les eleccions possibles, serà un inequívoc senyal que podrem traspassar la porta del canvi de mil·lenni amb la consciència tranquil·la i amb els deures electorals ja fets; la qual cosa ens garantirà un període de com a mínim dos anys de no haver de patir els gens positius efectes d’una  campanya electoral permanent.

En l’espera de veure com evoluciona tot plegat només cal fet vots per tal que la popular dita d’any nou, vida nova, es faci realitat i que aprofitant la moguda electoral, les aigües de la política es belluguin i es renovin pel bé de la democràcia i dels massa estancats partits polítics. De moment, l’anunciat duel Pujol-Maragall, fa pressuposar una certa animació del cotarro polític…

Publicat a El 9 Nou, el 14 de gener de 1999