Ahir, mentre anava al cinema a veure una fabula americae occidentalis, vareig observar com una birota automataria circulava ravent per l’avinguda. De sobte, tot aixecant la vista cap el cel, vareig divisar una res inexplicata volans que feia un descensio flexuosa mentre desapareixia per l’horitzó. En el cinema, abans de  la pel·lícula, ens varen passar uns intercalatum laudativum nuntium. Després, en sortir de la sessió vaig anar a fer un partit de manubriati reticuli ludus.

Podria continuar, però no cal. I, d’altra banda, algú podria pensar que m’he begut  l’enteniment.  No passa cada dia, això no obstant, que un grup d’experts en llatí, treballin més de vuit anys per tal de posar al dia una llengua que, a despit que ens havien dit que era morta, és la llengua oficial del Vaticà i patiment d’alguns d’estudiants. Arrel d’aquesta voluntat renovadora del llatí, quinze mil neologismes han estat incorporats a la llengua mare d’altres idiomes, recollits en el Lexicon, Recentis Latinitas.

Gràcies a aquest treball, és possible explicar en llatí, com jo intentava fer-ho en començar, que ahir, mentre anava al cinema a veure’n una de l’oeste vaig observar com una moto passava rabent. I, que vaig poder divisar un OVNI que feia una ziga-zaga mentre desapareixia. I que abans de començar la pel·lícula ens varen passar-nos uns spots i que després, en acabar la sessió, vaig decidir jugar un partit de tennis.

 Encara que fos per esnobisme la gent jove podrien fer seu el llatí posat al dia. Així, a més d’ajudar-los a estructurar la ment, podríem desxifrar més fàcilment, les estranyes converses que entre ells mantenen prenyades d’expressions que només ells deuen entendre…

Publicat a El 9 Nou, el 9 d’octubre de 1997