Fa només uns anys hauria estat impensable que alcaldes d’ambdues bandes dels Pirineus es posessin d’acord per a fer sentir les seves veus en la defensa d’objectius comuns. El que semblava que havia de ser gairebé un miracle, però, ja és una ferma promesa després del pas cap a una futura relació que acaben de donar les comarques i els ajuntaments dels ajuntaments pirinencs. La causa cal buscar-la en el promès, i sempre encallat, eix pirinenc batejat com E-9, el qual ha d’acostar Barcelona i París a través de Tolosa de Llenguadoc. Arran el retard, sine die, de la construcció de la via, els alcaldes de les poblacions d’ambdues bandes dels Pirineus han decidit en constituir-se en grup de pressió –o lobby, si així ho preferiu— amb l’objectiu d’aconseguir que els respectius governs, agilitzin els tràmits administratius i avancin les obres d’aquest eix.

El gest no és gens intranscendent i ve a afegir-se als esforços de dinamització dels Pirineus que encapçalan diferents col·lectius interpirinencs, els quals consideren que ja és l’hora d’acabar amb la barrera dels Pirineus, i que cal derruir els murs d’incomprensió fins ara existents. Però cal també que el pas que acaben de donar els alcaldes no sigui la flor d’un dia que no fa estiu i tingui continuïtat. L’alcalde de Manresa, Jordi Valls, tenia raó quan afirmava, arran l’acord, que la importància de l’E-9 no li vé donada pel fet de facilitar l’accès de barcelonins i tolosencs a zones d’oci sinó pel fet que l’E-9 és un dels eixos de desenvolupament de les àrees pirinenques. Però Joan Ganyet, l’alcalde de la Seu d’Urgell, reblava el clau quan destacava que, a més, calia treballar per tal de consolidar la personalitat del Pirineu tot reivindicant la creació de la marca Pirineu.

El desenvolupament del Pirineu no pot deturar-se. Ha de bastir-se a partir de noves vies de comunicació que facin més permeable el massís tot respectant les fonts de riquesa pirinenques basades en l’agricultura i la ramaderia i en el turisme i l’oci i evitant que s’esgotin. El progrés del Pirineu s’ha de construor sobre la base del respecte pel patrimoni, natural i físic, excel·lent i magnífic, del qual disposa el massís. La marca Pirineus, haurà de ser sinònim, en el futur, de qualitat en els productes i de prestigi en el respecte al medi ambient. Dues premises fonamentals si es vol el desenvolupament harmònic i integral de les terres pirinenques.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 6 d’octubre de 1997