Hi ha una activa campanya en contra del Quart Cinturó. Fa pocs dies, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell, prenia partit en contra de la construcció d’aquesta via que, teòricament, ha de transcórrer pel nord de la ciutat, disminuir la pressió del trànsit privat sobre Sabadell i, en general, facilitar les comunicacions viàries des del Vallès Occidental a la resta de Catalunya i a l’inrevés.

Res a dir envers els que militen en la defensa del territori amb la voluntat d’evitar majors desastres ecològics dels que l’incontrolat creixement de les ciutats ha provocat. Les coses, això no obstant, són com són i no pas com voldríem que fossin. I de res no serveix posar portes al camp a l’hora de cercar solucions als molts dèficits que encara presenten les ciutats que hem anat bastint.

El “quid” de la qüestió es troba en la manca d’una planificació coherent del territori pensat com un tot i no pas com una part. El problema és el de no buscar solucions imaginatives quan es tracta de projectar actuacions que es fan imprescindibles que siguin compatibles amb el desenvolupament integral del sistema de pobles i de ciutats del qual disposem. El drama continua passant pel fet de no afavorir suficientment el transport públic i no preservar les ciutats de la pressió asfixiant que sobre elles i sobre els ciutadans, exerceix el  transport privat.

Bo és treballar per la defensa del territori. Però, bo també deu ser, apostar per la humanització de les nostres ciutats… Que el llegir no ens faci perdre l’escriure.

Publicat a El 9 Nou, l’11 de desembre de 1007