El ciutadà espanyol Joaquín José Martínez s’ha deslliurat –després d’un segon judici al que ha estat sotmès als Estats Units– no només de la pena capital a la qual havia estat condemnat en el primer judici sinó que fins i tot de la presó arran el fet d’haver estat trobat no culpable dels càrrecs que se li imputaven. Per arribar fins aquí ha calgut que els seus pares recaptessin diners suficients per poder fer front a les despeses que es derivaven de la revisió de la causa i, especialment, de les tasques de la seva defensa. Martínez ha tingut la sort de comptar amb la solidaritat mediàtica espanyola i d’haver convertit la seva causa en poc menys que en una qüestió d’orgull espanyol davant els tot poderós Estats Units d’Amèrica.

Del desenllaç del cas se’n poden extreure moltes lectures. Sorprèn, en primer lloc, que en un país que es pretén modern, la pena capital encara sigui aplicable –com acabem de veure abans d’ahir– en alguns estats de la confederació. En segon, amb el cas Martínez, s’ha posat en evidència la parcialitat –per dir-ho suaument– en què pot incórrer el sistema judicial nordamericà; un sistema que és capaç de condemnar a mort a un reu (se suposa que amb proves absolutament irrefutables, si ens atenem a la transcendència de la condemna) i, passats uns anys i després de celebrar-se un segon judici, declarar al mateix reu no culpable dels càrrecs de doble assassinat pels quals estava jutjat i condemnat. En tercer lloc, que solament amb diners sigui possible aconseguir la revisió d’una causa.

Ara, Joaquín José Martínez és un ciutadà lliure que busca treure lògic profit de la popularitat que la dura aventura de viure durant llargs mesos al corredor de la mort de la presó de Tampa li ha comportat. Si el benefici d’aquesta popularitat és utilitzada per Martínez per posar en evidència els horribles errors en els quals la justícia pot caure –els quals sempre i casualment acaben perjudicant a les persones més febles, marginades i amb menys recursos–, i, alhora, fer causa a favor de l’abolició de la pena de mort, benvingudes siguin les accions que emprengui. Si, contràriament, Martínez busca només el seu propi profit econòmic per compensar la seva gens desitjable experiència, tots plegats haurem perdut llastimosament el temps i haurem contribuït a crear un fals heroi…

Publicat a El Periódico d’Andorra el 16 de juny de 2001