El pecat no és ser ignorant sinó fer de la ignorància ostentació. No cal dir noms, ni citar títols –per allò de la publicitat gratuïta– d’edicions que surten al mercat amb pretensions d’abundar en els costums i en la història d’una comunitat determinada i que resulten d’una inutilitat gairebé total, dignes de l’oblit immediat. Quelcom d’això passa amb un títol que acaba d’aparèixer en les prestatgeries de les llibreries sabadellenques que pretén donar una visió de la ciutat i de la seva història. El resultat és un opuscle en el qual els errors sovintegen i els oblits són de dimensió enciclopèdica i assoleixen el grau d’ignorància supina quan es tracta d’establir una relació de sabadellencs qualificats d’il•lustres. De fet és el lògic resultat del treball d’un autor –en aquest cas una autora– que opta per unes fonts bibliogràfiques parcials, oblidant-se d’obres que són de referència obligada per a qualsevol persona que vulgui endinsar-se en un treball que, encara que sigui de passada, vol divulgar la història de la que va ser denominada la Manchester of Catalonia. És el cas, per exemple i sense anar més lluny, ni entrar en d’altres detalls, del Sabadell. Informe de l’oposició d’Andreu Castells o dels excel•lents treballs publicats per reconeguts historiadors locals que, sortosament, encara són entre nosaltres.

Hora deu ser de començar a ser bel•ligerants contra la mediocritat; una mediocritat que, com en aquest cas però també en molts altres ordres de la vida, adquireix categoria de petulant.

Publicat a El 9 Nou, el 26 d’abril de 2001