El darrer cap de setmana va ser d’aquells que més valdria poder oblidar. Quinze morts a les carreteres catalanes són massa morts en accidents de circulació. Cert és que en això dels accidents, la mala sort i la fatal coincidència de factors, són aspectes determinants. Només això pot explicar que en un cap de setmana –l’anterior– no hi hagi morts en accident de trànsit i el següent, la xifra de víctimes s’enfili fins a quinze. Però no solament el trànsit es va cobrar un alt tribut el darrer cap de setmana. A Barcelona una turista alemana moria, en el cèntric Passeig de Gràcia, arran la despreniment de part d’una de les moltes façanes modernistes que engalanen la  via barcelonina. I, encara, dilluns, a Sabadell, s’esfronsava una paret separadora i feia un ferit greu.

Els accidents, no obstant la component de fatalitat que tenen, es podrien reduir. Els de trànsit adoptant mesures per tal que els conductors condueixin sempre amb prudència, sobris i amb sobrietat. La majoria d’accidents de trànsit de cap de setmana esdevenen de matinada i són protagonitzats per gent jove. Acabar amb la disbauxa d’horaris de discoteques i de locals “after hours” hauria de ser una prioritat absoluta. Quan als despreniments de façanes i parets, cal obligar als propietaris d’edificis i de solars que els mantinguin en les condicions degudes. No pot ser, com passa en l’avinguda Josep Tarradellas de Sabadell, que arran el perill de caiguda d’elements a la via pública, s’adopti la solució de col·locar unes tanques a peu d’edifici i que passi el temps sense que, aparentment, ningú no faci res. Fins que un dia passa. I després tots ho hem de lamentar.

Publicat a El 9 Nou, el 26 de febrer de 1998