Nit d’eleccions. Les interpretacions són lliures, els resultats inamovibles. Ningú no podia imaginar que es donessin els resultats electorals que s’han acabat donant desmentint tota mena de pronòstics. Les urnes han acabat dictaminant un escenari ben diferent del que les enquestes ens avançaven. Les urnes han silenciat les veus altisonants que han contribuït a enrarir l’ambient excessivament. En qualsevol cas, els resultats assolits per cada força política a partir dels plantejaments que cadascú ha fet durant la campanya, ha posat negre sobre blanc allò que ja sabíem: que Catalunya és més plural i diversa del què alguns volen imaginar. Que Catalunya és patrimoni del conjunt dels catalanes i de les catalanes i no pas d’un determinat posicionament polític. Demà comença una nova etapa. En l’horitzó notables dubtes en quant a les polítiques i als reptes de futur. CiU, que no disposa de la força de la qual disposava al Parlament de Catalunya, haurà d’arribar a acords que hauran de ser més estables que no pas eren fins ara i que sens dubte condicionaran les polítiques a aplicar. Si es vol avançar, cadascú –cada força política– haurà de reflexionar i assumir les seves responsabilitats. Altrament serà impossible garantir la governança del país. I aquest seria sens dubte el pitjor que podria passar en uns moments en què les urgències s’acumulen sobre la taula dels governants. Les urnes han parlat mentre al carrer hi ha demandes polítiques i socials que reclamen respostes. Caldrà estar atents. Molt atents. Al marge queda l’anàlisi del paper que els mitjans de comunicació –públics i privats– han jugat els darrers mesos…