via_en_l_oblit_al_tema19991.jpg

Carlos Berzosa, rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), reflexionava no fa pas massa entorn el desconeixement que la joventut espanyola té del franquisme i, més concretament, de la crueltat amb què el règim dictatorial del general Franco va actuar a l’hora de sotmetre voluntats d’aquest nostre país durant, pràcticament, quaranta anys. Diverses, segons Berzosa, són les causes d’aquest oblit. En destaca, d’una banda, el nivell de curiositat intel•lectual i d’inquietud política entre la gent jove que Berzosa assegura és més baix que no pas el que es donava els anys setanta en plena dictadura. Una manca de curiositat intel•lectual que es manifestaria, sobretot, en els baixos nivells de lectura que es donen a Espanya i també a Catalunya. D’altra banda, el resultat d’una transició política que, en gran part, va ser possible perquè llavors tothom va “entendre” que calia mirar endavant si es volia normalitzar el país. I encara una tercera causa podria trobar-se en què els mitjans de comunicació no sempre reflecteixen amb claredat suficient allò que el franquisme va ser. D’aquesta manera no ha d’estranyar que entre una cosa i una altre s’hagi anat bastint entorn el franquisme, un distanciament i una deformació a la baixa altament preocupant. De la mateixa manera ha anat prenent cos un cert oblit generalitzat dels estralls que el franquisme va causar. I sort en tenim d’algunes produccions cinematogràfiques i documentals de televisions públiques que han ajudat a què la gent jove “descobrís” una part de la nostra historia recent; una història que desconeixien perquè pràcticament els havia estat amagada.

D’aquí que s’imposa cada vegada més treballar per la recuperació de la memòria històrica. De fet aquesta és la nostra gran assignatura pendent des de la transició política. I recuperar la memòria històrica recent del nostre país, no vol dir voler passar llista a res ni tampoc a ningú. Més aviat, tal com canta el poeta, vol dir que cal “retornar el nom a cada cosa” per fer que les generacions joves tinguin consciència de què la democràcia de la qual gaudim no ens va ser regalada. Varem haver de conquerir-la. No podem oblidar que varen ser centenars de milers de persones les que van haver de patir les conseqüències de la llarga i fosca nit a la qual ens va sotmetre la repressió franquista. I precisament per això sorprèn que hi hagi encara avui, qui s’atreveix a dir sense posar-se vermell, que en temps de Franco tampoc “no es vivia tan malament”. Quina manca de respecte a la història i a les víctimes de tota mena que va fer aquell règim de terror! Cal, doncs, que expliquem les coses com són, com van ser i que no rebaixem esforços a l’hora de facilitar l’accés de les persones joves a la memòria de la nostra història més recent. Tot plegat perquè la democràcia és un bé pel qual cal treballar cada dia; pel qual cal lluitar. I no és des d’actituds radicals que es defensa l’estat social de dret. És així com moviments polítics que podien tenir una certa raó de ser quan el país estava sotmès a la dictadura franquista, han d’acceptar d’una vegada per totes, que la única arma per defensar les idees de cadascú no és la força bruta de les armes sinó la força dels arguments, de les paraules, del debat. I que són les urnes –la voluntat popular– les úniques que poden acabar dictant sentència quan es tracta de decidir quin país volem.

Quan s’apropen unes eleccions que es presenten mogudes, amb missatges i discursos esbiaixats, tergiversadors i radicals –alguns, per cert, provenen de sectors que durant el franquisme van gaudir de grans privilegis–, és quan s’imposa la reflexió i l’assumpció de la responsabilitat democràtica i cívica que ens correspon a cadascú. Es tracta, al cap i a la fi, d’evitar que l’Espanya anquilosada i enyorada del passat, s’acabi imposant a la concepció d’una Espanya oberta, plural, plenament democràtica, en la que el futur el decideixen els seus ciutadans i ciutadanes cada dia. I perquè això sigui possible no podem oblidar mai el passat. Hi ha massa coses en joc per què no ens adonem de la transcendència dels moments que estem vivint.

Publicat a Diari de Sabadell, el 10 de gener de 2008