Hi hem de tornar. El problema dels sorolls a les ciutats desborda qualsevol previsió. La causa principal, d’entre moltes d’altres, continua essent l’incivisme de les persones i, especialment, d’aquells que consideren que els carrers i les vies ciutadanes són circuits en els quals la velocitat i el soroll fora mesura han de ser tolerats. Des de fa anys els ajuntaments –també el de Sabadell–, anuncien campanyes per acabar amb el soroll innecessari que determinats vehicles fan. Però el cert és que el temps passa i les motos continuen transitant sense contratemps i sense que ningú no pari els peus als Fitipaldis de torn. Si, per contra, algun ciutadà s’atreveix a cridar l’atenció a algun motorista, corre el risc de ser insultat i amenaçat pel “gamberro” de torn.

De ben segur que la Policia Municipal té feina a dojo. Però som molts els ciutadans que ens agradaria veure com aquell mateix zel que s’aplica a l’hora de multar vehicles que vulneren la zona blava, s’observés quan es tracta de sancionar-ne d’altres que estan mal aparcats, envaint la vorera i que dificulten el pas dels vianants i/o la visibilitat d’altres conductors, així com dels que “passen” de tot i deixen escapar uns nivells sonors dignes de qualsevol discoteca after hours.

Continuem trobant a faltar l’aplicació de mesures contundents per fer de Sabadell la ciutat amable de la qual se’ns parla. I no cal insistir en la idea que la ciutat amable solament és possible a través de l’amabilitat i del respecte que entre els ciutadans s’estableixi en cada moment…

Publicat a El 9 Punt, el 22 d’agost de 2002