El dret a l’autodeterminació ha estat un dels eixos sobre el qual ha cavalcat la recent campanya electoral al País Basc. El dret a l’autodeterminació i la treva que la banda terrorista ETA va anunciar el 18 de setembre. Certament tot allò que s’esdevé al País Basc no és de fàcil comprensió per aquells que no hi viuen i que observen la seva realitat socio-política des de punts més o menys allunyats de la seva geografia. En qualsevol cas sembla que el debat entorn l’autodeterminació sigui un xic fals pel fet que es tracta d’un dret que s’exerceix cada vegada que els ciutadans s’apropen a les urnes i dipositen el seu vot en favor a una opció política. Des d’aquest punt de vista és ben clar que els ciutadans, quan voten en democràcia, fan costat a unes o altres idees polítiques en funció del partit o de la coalició a la qual donen suport. Així, quan un partit incorpora en el seu programa la reivindicació de la independència, els electors que el recolzen es pronuncien lògicament en el seu favor.

Més que no pas les paraules, que massa sovint se les emporta el vent, cal fixar-se en allò que figura escrit en els programes electorals. Dit d’una altra manera, a despit del que s’ha dit i del molt soroll de fons que ha acompanyat la campanya electoral al País Basc, solament hi  havia una sola força política que defensés clarament un futur independent per Euskadi. Es tracta d’Euskal Herritarrok, el qual ha obtingut un percentatge de vots proper al 18% dels  emesos. I aquesta és, ara com ara, la força amb què compte ja que en democràcia cal acceptar i acatar la veu sobirana que sorgeix de les urnes, d’acord amb el pes específic -electoral en aquest cas- que s’adjudica a cada opció que participa en la comtessa electoral.

Diumenge passat al País Basc, les urnes es van pronunciar repartint els vots majoritaris entre quatre forces polítiques. Del repartiment se’n desprèn un missatge que no admet massa discussió: Que es fa necessari trobar el camí de present i de futur per al País Basc des del consens d’aquestes quatre forces majoritàries tot respectant el pes de les minoritàries. Els ciutadans bascos en el seu conjunt, si ens atenem a la lectura des resultats, demostren que  estan menys preocupats pel debat entorn la independència que no pas per la voluntat de què  el terrorisme no torni a fer acte de presència i que la violència de les armes barri el pas a les paraules. Cal només que el conjunt de partits del País Basc ho entenguin així i administrin els vots amb sensatesa. La resta, en especial el futur polític del País Basc, continua formant part del debat polític i del marc democràtic. Sense necessitat de drames ni de fractures socials i polítiques.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 31 d’octubre de 1998