vacances.jpg

És temps de vacances a despit que el temps climatològic s’hagi entestat en esgarrar la guitarra dels dies de sojorn a més d’un. Feia anys que no transitàvem per un mes de juliol mullat i refrescat com el que acabem de passar. Tampoc per uns primers dies d’agost que no acaben de fer net i que continuen presidits per una inestabilitat atmosfèrica més pròpia del mes de setembre. Però no ens avancem, que tot arribarà. Us faré ara una confessió, conscient que el què escriuré em pot reportar alguna animadversió per part dels que han fet vacances el mes de juliol o dels que les han començat a fer l’agost: a mi ja m’està bé el temps que està fent, tot i reconèixer que res no té a veure amb el clima que correspondria als dies caniculars que ens marca el calendari. En qualsevol cas, el cert és que podem dormir sense problemes pel fet que la nostra ciutat gaudeix d’unes temperatures nocturnes que res no tenen a envejar a les de qualsevol punt d’estiueig a muntanya… Els més vells asseguren no recordar un mes de juliol tan plàcid –per desajustat, climatològicament parlant–  com el que acabem de passar. Poso l’accent en això d’un mes de juliol plàcid climatològicament parlant ja que en altres menesters menys prosaics, el mes de juliol ens haurà resultat força mogut. Per comprovar-ho només cal fer una ullada a com ens està anant en d’altres àmbits de la nostra vida quotidiana, i molt especialment, com ens va la política i l’economia.

En política, el juliol va fer mutis deixant-nos sobre la taula la convocatòria d’eleccions generals pel 20N. A hores d’ara les enquestes apunten que seran els populars que encapçala Mariano Rajoy els que guanyaran les eleccions, i en conseqüència els nous estadants de La Moncloa. Si això esdevé així, el Partit Popular assolirà un poder polític en el conjunt de l’Estat comparable al que van disposar els socialistes a partir del maig de 1983 quan, mig any després que Felipe González accedís a la presidència del govern, guanyaven les eleccions municipals, governaven les grans ciutats (Madrid i Barcelona incloses), i es consolidaven al capdavant dels governs en força comunitats autònomes. Cas que guanyin les eleccions, quedarà per veure com exercirà el PP aquesta seva alta supremacia política en el difícil context econòmic que ens trobem i quines mesures aplicarà. De moment ens hem de regir per les contradiccions que entre la teoria del discurs dels líders populars, quant a mesures d’austeritat i a polítiques socials, i la pràctica de l’acció política que porten a terme on governaven i on han començat a fer-ho fa poc.

Pel què fa a l’economia, el mes de juliol haurà estat el pitjor de l’any, a punt d’abocar els EUA al precipici de la fallida. Una crisi, la nordamericana, que no ha fet més que agreujar la magnitud dels mals que pateixen altres economies, i molt especialment l’espanyola que té en l’índex d’atur l’indicador més alarmant; un índex que dobla al de la mitjana del conjunt de països de la Unió Europea (UE). I com que l’atur continua essent a Espanya i a Catalunya el pitjor llast juntament amb al deute contret els darrers anys, altres indicadors que en unes condicions diferents aportarien un bri d’esperança queden situats en un segon pla en un mes d’agost que de moment no promet cap alegria.

Política i economia conformen, doncs, un panorama delicat que no resoldran les eleccions. El nostre problema –i el de la UE– és no saber com frenar la fúria dels mercats. Sense idees ni polítiques per fer i gestionar de manera diferent, la ciutadania continuarà atemorida… Una tendència que cal capgirar per evitar altres problemes majors…

Publicat a Diari de Sabadell, el 4 d’agost de 2011