arcsan.JPG

Fotografia de l’Àngel Colomer

Ens trobem en ple mes de setembre i tot ja ha tornat al què n’anomenem la normalitat de la resta de l’any. Clar que es tracta d’una normalitat que, en alguns casos, presenta matisos massa preocupants. Sortosament, però, en d’altres –i potser per compensar una mica–, ens mostra vessants més engrescadores que, al cap i a la fi, són les que ens ajuden a viure. Com que els matisos preocupants als que feia esment es manifesten cada dia i, a més, hi ha qui s’entesta en fer-nos-en memòria constantment, prefereixo dedicar-me a narrar aspectes no tan preocupants que qui sap si ens permeten donar sentit a allò que fem. I és que costa de comprendre com, aparentment almenys, ens recreem en situacions complexes, com en la crisi econòmica per la qual estem transitant. I això com si una situació com aquesta ens aportés quelcom més que desencís i més pessimisme generalitzat que al seu torn, com si d’una taca d’oli es tractés, s’estén i unta al conjunt de la societat. ¿Algú s’ha aturat a pensar, per exemple, que les dades econòmiques i laborals a les quals estem accedint formen part inseparable dels símptomes de la malaltia que patim i que encara trigarem a superar? Quan algú agafa la grip, la febre, l’esgarrifança, el mal de cap, l’astènia, els dolors musculars i les afeccions a les vies respiratòries, són símptomes que no fan més que confirmar-nos que el malalt pateix una afecció gripal. I serà així fins que vindrà un moment en què cadascun d’aquests símptomes començarà a remetre, circumstància que ens indicarà que la recuperació del malalt ha començat. És el procés evolutiu de la malaltia tal com la descriuen els manuals. No és encertat, doncs, davant d’una grip, interpretar l’aparició d’un d’aquests símptomes com un agreujament de la situació del malalt, tot i saber que hi pot haver processos gripals que es poden complicar d’allò més, amb l’aparició d’una nova simptomatologia i una nova malaltia.

En qualsevol cas, seguint amb la metàfora, una malaltia –especialment si es complica– pot arribar a ser el revulsiu que calia per decidir-se a corregir defectes adquirits o modificar hàbits de comportament insans. Si això passa, segur que quan se superi la malaltia, hom se sentirà més bé, disposat a tirar endavant en unes millors condicions que no pas les que es donaven abans. És el què pot acabar passant en una situació de crisi, de malaltia, de la qual segur que n’acabarem sortint i, si fem les coses bé, en bones condicions.Precisament aquests dies, els mitjans de comunicació, enmig de l’allau constant de notícies negatives, ens informen d’alguns canvis en el comportament col•lectiu que val la pena prendre en consideració. Per exemple, sabem ara que després de la situació crítica d’abastiment d’aigua que vàrem patir, els catalans hem rebaixat notablement el nostre consum del líquid element fins i tot després de superar la fase crítica de sequera. Sabem també que es considera el transport públic com una bona alternativa, especialment pel què fa a desplaçaments urbans i/o interurbans de curta durada. Sabem que la limitació de velocitat establerta fa uns mesos, està generant un estalvi en el consum energètic i una reducció en l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera i un descens en l’accidentabilitat i la pèrdua de vides a la carretera. Sabem que en un any de crisi, el negoci del turisme no ha patit la baixada que tothom augurava. Certament ha baixat el nombre de visitants estrangers però, per contra, ha augmentat el nombre de visitants de la resta de l’Estat i d’aquesta manera el negoci turístic no s’ha vist reduït com els més pessimistes auguraven. Fins i tot hi ha qui assegura que aquest any ha estat més bo, turísticament parlant, que no pas l’anterior.

El què escrivia més amunt. Hem de treure profit de la crisi per canviar comportaments i tendències per tal que quan ens recuperem en forma de normalitat econòmica –si és que aquesta normalitat existeix– ens trobem en condicions de construir un nou model econòmic i social, més ajustat a les exigències dels nostres dies i, en qualsevol cas, més sostenible i solidari… A banda de poder-ho celebrar nosaltres mateixos, segur que ho faran les generacions futures.

Publicat a Diari de Sabadell, el 19 de setembre de 2008