L’Oriol Civil, en el discurs de presa de possessió de la primera secretaria dels socialistes sabadellencs, va referir-se al seu compromís de diàleg amb la resta de forces d’esquerra de la ciutat. Un dels mals dels partits polítics en general, és que sovint es troben massa allunyats dels interessos dels ciutadans. Benvingudes siguin doncs les paraules de l’Oriol Civil d’obrir-se al diàleg a altres partits però millor seria encara que s’obrissin a la societat a la qual es deuen. Les raons que es troben darrera el recent anunci de Pasqual Maragall de deixar el seu càrrec són exponencials de la distància que a voltes s’estableix, entre el què vol el ciutadà i el què imposa un partit.

A Sabadell, els socialistes, comptem amb un militant bregat en mil batalles. Ell és membre del Congrés de Diputats des del 1982 i actualment ostenta la vice-presidència de la Cambra baixa. Això no obstant Joan Marcet acaba de veure’s marginat, segons que conten les cròniques, de l’òrgan de direcció del partit a nivell local. Es un símptoma clar de què, en els socialistes sabadellencs, en aquesta ocasió ha fallat el diàleg intern. Es fa difícil amb aquests precedents donar credibilitat a les paraules i a les bones intencions del primer secretari dels socialistes sabadellencs.

Novament es posa de relleu que una cosa són les paraules i una altra els fets. En una societat en continuada evolució, els partits polítics no han trobat encara el camí d’apropament als ciutadans. Diàleg és sinònim de conversa i antònim de monòleg. I els socialistes sabadellencs no semblen pas haver-ho entès així. Tot plegat un flac favor a les bones intencions de l’Oriol Civil.

Publicat a El 9 Nou, el 5 de desembre de 1996