És ben clar que qualsevol producció literària no és mai garantia suficient de qualitat pel sol fet d’estar escrita en català. Calen, a més, altres moltes condicions. Perquè la qualitat d’una obra és una condició que té a veure amb moltes variables que han de sumar: des de la seva originalitat fins a la seva estètica passant per l’harmonia i per la pulcritud en l’ús de la llengua. L’actual panorama de la literatura catalana, que és conreuat per un bon nombre d’escriptores i d’escriptors, no presenta, tampoc només per això, un balanç necessàriament positiu. Fàcil és comprovar-ho fent una llambregada als títols que anualment s’editen i que, en casos, fins i tot venen avalats per a l’obtenció d’un premi més o menys prestigiós que, malgrat tot, tampoc no vol dir que es trobem davant una obra de qualitat suficient.

Cada any, quan el mes d’abril es prepara per esgotar els que seran els seus darrers dies i la Diada de Sant Jordi ens anuncia que la primavera ja s’ha instal·lat definitivament entre nosaltres, plouen sobre el mercat un gran nombre de títols a la recerca de l’èxit anhelat, tot aprofitant l’avinentesa del dia en què la tradició recomana l’adquisició d’un llibre a despit que, massa sovint, aquest sigui l’únic que hom adquireix al llarg de l’any. Les prestatgeries de les llibreries s’omplen de llibres i les novetats editorials s’arrengleren en expositors i taulells. Els bons títols conviuen amb els que no ho són tant, tots ells amb la il·lusió i l’esperança de què els lectors els condueixin a la glòria. No es tracta pas d’avaluar, ara i aquí, la qualitat i la condició dels actuals autors catalans que, durant l’any, han preparat la seva producció literària per tal de fer-la coincidir amb la diada de Sant Jordi o, amb allò que és el mateix, amb la setmana en què el llibre és més promocionat..

Sovint passa, però, que quan un autor obté un primer èxit editorial, se’l fa caure en el parany –empès per la lògica que imposa la llei de mercat i de l’oportunitat— d’afanyar-se a preparar un nou títol que vol aprofitar-se de les vendes del precedent. I aquesta no és una pràctica aconsellable. Una obra escrita, com qualsevol altre obra d’art, precisa d’un temps de pacient maduració i elaboració si vol merèixer l’interès dels lectors. D’exemples d’autors amb una primera i interessant obra a la qual n’han seguit d’altres de menys qualitat, no en falten pas i els exemplars s’amunteguen en botigues i magatzems.

Sortosament encara hi ha autors que es prodiguen poc, però que això no obstant les seves obres són sempre d’una qualitat i d’un interès indubtables. Per això m’atreveixo a aconsellar una novel·la, pensada i escrita en català, que a més fa justícia al premi que l’avala. Es tracta de L’Atlas Furtiu d’Alfred Bosch, guardonat amb el premi Sant Jordi d’enguany. En poques ocasions –ho podeu ben creure– un premi ha fet, amb aquest títol i amb aquest autor, tanta justícia.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 23 d’abril de 1998