Ens n’havíem oblidat. Pensàvem que ja no era possible que vells tics retornessin, després de més de vint anys de viure en democràcia. Però hi ha ocasions en què els fets s’entesten en demostrar la certesa del savi principi que diu que “quién tuvo, retuvo”. Fa una setmana, a Bellaterra, el pols de la policia no va tremolar a l’hora de carregar contra uns estudiants que havien comès l’error d’atrevir-se a exercir l’elemental dret democràtic de fer sentir la seva veu en demanda d’una millor qualitat de l’ensenyament públic, aprofitant la primera visita que el president del govern espanyol feia al campus. La Delegada del Govern a Catalunya, Júlia Garcia Valdecasas, va pensar que aquella ocasió era la seva i que de cap manera uns incontrolats li aixafarien la guitarra. En va tenir prou en ordenar a uns senyors —vestits de blau i armats fins les dents—, que fessin l’impossible per tal d’evitar que els malfactors molestessin a Josémari. El resultat, malgrat que TVE i Antena 3 TV el volguessin amagar en els seus respectius informatius, és ben conegut per tothom.

Algú haurà d’explicar que és el que li va passar pel cap a la delegada del govern a l’hora de decidir la desproporcionada i contundent actuació de la Policia Nacional contra els estudiants. Es clar que, ben mirat, ella no va fer més que aplicar el vell principi aznarista que diu “teníem un problema i l’hem resolt”, posant en qüestió l’èxit del pretès “viaje al centro” del govern de l’Estat i en evidència la qualitat del tarannà democràtic del partit que li dona suport.

Publicat a El 9 Nou, el 21 de gener de 1999