Des que la Unió Europea pren entitat, les relacions entre els països membres del club dels quinze, es venen desenvolupant i intensificant en tots els ordres i sentits. És la lògica conseqüència de l’aplicació de la filosofia que animà a la vertebració d’un espai de relació econòmica, política i social comú entre països europeus; un espai que, enguany, ha entrat en una fase decisiva amb el naixement de l’euro com a moneda única d’onze països de la Unió.

D’aquesta manera no ha d’estranyar a ningú que en l’àmbit del futbol, per exemple, que de l’aplicació del principi de la lliure circulació de treballadors se’n hagi derivat que els jugadors dels països de la UE no ocupin plaça d’estrangers quan juguen en equips d’altres països comunitaris. És així com el Barça podria acabar jugant amb onze jugadors no catalans ni espanyols, sense que cap d’ells fos considerat estranger. Amb la incorporació dels bessons holandesos De Boer a la disciplina blaugrana, l’equip del cap i casal de Catalunya comença ja a assemblar-se més a un equip holandès que no pas català i, a la llum dels fets, potser valdrà la pena que l’himne del club sigui traduït a l’holandès i que sigui cantat en aquest idioma per tal que els jugadors del Barça l’entenguin i se sentin més motivats.

Però si les relacions entre Catalunya i Holanda pel què es veu es troben plenament normalitzades en l’àmbit del futbol, cal destacar que hi ha altre tipus de negoci que també uneix holandesos i catalans. I és que segons ha transcendit, gestors i propietaris de bordells holandesos estan buscant a Barcelona professionals del sexe per tal que vagin a treballar a La Haia i a Amsterdam. De moment però les i els professionals del sexe que, ara com ara, viuen i treballen a Catalunya, no es deixen seduir pels cants de sirena que els arriben des dels països baixos i prefereixen continuar treballant aquí. Potser perquè les ofertes no són tant bones com les que reben els jugadors de futbol.

D’aquesta manera podem veure com els lligams de col·laboració entre el país dels tulipans i el del pa amb tomàquet i seques amb botifarra tenen futur i que, malgrat les distàncies que es poden establir entre futbolistes i professionals del sexe, no està de més recordar que a ambdós tipus de professionals els uneix però un mateix espai geogràfic i físic de treball. I és que tots ells treballen, treballaran o han treballat a la zona del Camp Nou. Es clar que mentre uns ho fan dins el seu perímetre, les altres i els altres ho fan fóra… Però, com deia La Trinca, no ve d’un pam, no ve d’un pam…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 19 de gener de 1999